He viscut un viatge en el temps que m’ha fet entendre quin és el secret dels èxits de Reus. Estava immers en la lectura del llibre La Pensilvània, l’or negre dels Vilella, de Josep Cruset, i de sobte he aparegut pels carrers de Reus enmig de la festa modernista. Tots els carrers del centre de la ciutat anaven plens de gent vestida d’època. “Encara em trobaré Joan Vilella Llauradó, el protagonista del llibre del Cruset”, he pensat. Reus era ple de gom a gom. A mitjan segle XIX, els dies de mercat, “arribaven a Reus uns 8.000 forasters que omplien les 80 fondes, posades i hostals”, relata el referit llibre. Reus continua tenint grans emprenedors com Joan Vilella, que va crear una refineria de petroli a Reus l’any 1879, “una indústria desconeguda aleshores a Espanya, basada en una matèria primera inexistent al país i portada amb vaixells des dels Estats Units, ubicada en una ciutat sense port, promoguda per un empresari sense experiència en el petroli, bastida per tècnics estrangers amb maquinària també forana… Tot plegat per un incipient mercat de la il·luminació perquè els vehicles amb motor de gasolina encara no s’havien ni inventat”. Això és Reus.