El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l’acomiadament d’un empleat que va ser sorprès mirant pornografia en el lloc de treball, en concloure que aquest no és motiu suficient per a extingir la relació laboral si no s’ha provat una disminució del rendiment.
En la seva sentència, l’alt tribunal català confirma la resolució d’un jutjat social de Granollers (Barcelona) que el juny de 2022 va donar la raó a l’empleat, que havia estat acomiadat en 2020 després que una companya seva el denunciés davant l’empresa per masturbar-se en el seu lloc de treball mentre veia pàgines pornogràfiques per internet.
L’empresa va acomiadar al treballador per transgressió de la bona fe contractual i disminució en el seu rendiment, després que, a través del visionament de les càmeres de seguretat, conclogués que l’empleat es masturbava durant la seva jornada laboral mentre veia material pornogràfic per internet.
La sentència no considera prou provat que el treballador es masturbés en el seu horari laboral, però sí que dona per fet que va veure pornografia en el seu lloc de treball, una zona aïllada de la resta d’oficines.
No obstant això, el TSJC descarta que el visionament de material pornogràfic, per si sol, “constitueixi una transgressió de la bona fe contractual greu i culpable” que habiliti a acomiadar al treballador.
Per a la sala, podria entendre’s que l’empleat va incomplir el seu “deure elemental d’atendre exclusivament la prestació dels seus serveis durant la jornada de treball, sense emprar aquest temps per a altres fins aliens a les seves obligacions professionals”, però aquesta infracció “no reuneix la nota de gravetat que autoritza l’empresari per a exercir la potestat disciplinària”.
La sentència afegeix que, per a determinar la gravetat de la conducta del demandant, cal analitzar les circumstàncies concreta de l’acció, on va ocórrer i els mitjans i instruments que el treballador va utilitzar.
En aquest cas, raona el TSJC que el treballador no “va exhibir” la seva pràctica davant altres companys i que no està acreditat que accedís al material pornogràfic amb l’ordinador de l’empresa, per la qual cosa “la infracció de l’assalariat no ve acompanyada d’altres faltes determinants de la seva major gravetat”.
La sentència afegeix que no és clara la “freqüència constatada” amb la qual el treballador veia pornografia, ja que no s’ha pogut provar l'”assiduïtat” que referia la carta d’acomiadament.
Neteja
