Fa anys vaig assistir a un final d’etapa del Tour a Bordeus. Vam anar hores abans de l’arribada dels ciclistes a la meta per poder agafar un lloc adequat per veure la cursa. En aquella etapa, els ciclistes van arribar en pilot. Ens van passar pel davant en qüestió de segons. Vist i no vist. Hores d’espera per veure uns instants de Tour. Des de llavors tinc clar que la millor manera de veure la ronda francesa és a casa, assegut davant de la televisió. No creguin que ahir vaig fer cap excepció. Vaig contemplar la sortida des de Tarragona de la segona etapa del Tour des de casa, a Tarragona. Magnífic! La realització televisiva ens va oferir una panoràmica sensacional de la ciutat. La Torre dels Vents, la Catedral, les Rambles, el Circ, l’Amfiteatre, la Via Augusta… Fins i tot vaig veure la teulada de casa meva. D’haver-ho sabut, hauria pujat al terrat a saludar-me. La gent fa coses inversemblants per sortir a les retransmissions del Tour. A l’etapa d’ahir vam veure un paio disfressat de plàtan. Són detalls que pots veure per televisió. També et permet assabentar-te d’interioritats dels equips. Per exemple, i hi ha conjunts que porten un vehicle per transportar els matalassos dels corredors perquè cada dia puguin dormir al mateix jaç. Les bicicletes són cada cop més tecnològiques. Els canvis de pinyó ja no són mecànics, sinó que van amb bluetooth. Un dels vehicles de suport està destinat només a portar gel. Tarragona va mamar ahir molta càmera per tota Europa. I ho vaig poder veure des del sofà de casa. Fresquet.
Sessió: No iniciada
