Josep Vallverdú, amb 102 anys, ha sobreviscut als seus biògrafs. Ho ha fet en plena activitat literària. El mateix dia del seu aniversari, Vallverdú entregava a l’editorial La Galera el manuscrit El retorn de Rovelló, la seqüela del clàssic de la literatura infantil catalana amb què va guanyar el Premi Folch i Torres l’any 1968. Moltes vegades ha lamentat Vallverdú que se l’etiqueti com a escriptor de literatura infantil i juvenil. Estic d’acord. Vallverdú és un dels més grans poetes de la literatura catalana. “Ai, la poesia! Tots els prosistes fan poesia de tant en tant, perquè tenen una dona a qui escriure…”, ha declarat Vallverdú en l’entrevista que de Jana Regué a LA MAÑANA. Vallverdú té una dona a qui escriure. Una dona, Antonieta Vilajoliu (vídua del científic Joan Oró), amb la qual es va casar en una cerimònia íntima a la capella del Palau Episcopal de Tarragona al desembre de l’any 2012. Vallverdú tenia llavors 89 anys i Antonieta en feia 79. L’amor no té edat. Un amor literariament molt fecund. Avui, però, he volgut triar un poema del llibre Ronda de boires que m’agradaria dedicar a totes les persones que han patit el flagell del foc. Es titula Rostoll: “Ran de gravera, sóc / sota l’estiu que aflama, / aquell aspre rostoll / que espera la llaurada, / o un foc devastador / que el redueix a cendra, / o tal volta el trepig / de cent ramats d’ovelles, / o els udols dels ferits / quan era camp de guerra… / O potser res de res / en soledat espero; / al capdavall només / el vent, la neu, la boira”.
Sessió: No iniciada
