Unes 120 persones amb discapacitat intel·lectual de la demarcació de Lleida resten a l’espera d’una plaça per accedir a centres residencials i 54 per accedir al servei d’autonomia a la pròpia llar. Així ho assenyala el segon informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya que s’ha presentat a la capital del Segrià.
El document també apunta que la manca de serveis i de transport adaptat a les zones rurals són les principals dificultats que afronta aquest col·lectiu a Ponent i l’Alt Pirineu. Per això, entitats del sector reclamen el compromís de les administracions per impulsar polítiques públiques ajustades a les realitats territorials per garantir serveis i la igualtat d’oportunitats.
L’informe és impulsat per Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament; Granés Fundació, entitat que promou projectes de recerca sobre discapacitat; i la Federació ALLEM, associació lleidatana d’entitats per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat del tettiroi de Pinent i l’Alt Pirineu i Aran. L’objectiu de l’estudi és fer visible la realitat que afronta el col·lectiu per identificar els grans reptes que cal abordar. “Tot i que la societat ha evolucionat, encara hi ha persones que viuen situacions de desigualtat amb dificultats en l’àmbit de l’educació, l’ocupació l’habitatge o per aconseguir una vida independent”, ha sentenciat la coordinadora de la Federació ALLEM, Assumpció Fortuny.
Pel que fa les llistes d’espera, la xifra de persones s’ha mantingut en els darrers dos anys. Segons Fortuny, “com a mínim és un període d’un any, la majoria n’estan 2. En alguns casos es pot allargar els 3 i 4. Cal fer tràmits molt llargs, tant pel reconeixement de la discapacitat com per establir el grau de discapacitat i determinar a quin servei pot accedir el sol·licitant”.
Una altra de les dificultats venen donades per les característiques del territori. En aquest sentit, el director de Dincat, Víctor Galmés, destaca que la realitat de les comarques de Lleida com un territori extens, poc poblat i amb concentració dels serveis socials i de salut a Lleida ciutat, provoca desigualtat en la provisió dels serveis de suport. Una situació que s’agreuja, segons Galmés, tenint en compte la manca de serveis de transport adaptat.
Si bé l’informe indica un augment de l’escolarització amb escoles d’educació especial i un increment de la contractació als centres especials de treball, les barreres encara són presents en l’àmbit laboral. Mentre la taxa d’ocupació pel conjunt de la població general i per les persones amb discapacitat, concretament les xifres en persones amb discapacitat intel·lectual empitjoren.
“No existeix una taxa d’atur per a persones amb discapacitat intel·lectual i ens trobem sense eines per poder dissenyar polítiques dedicades a revertir la situació”, ha apuntat Galmé
Sessió: No iniciada
