Més de 18.000 tractors van sortir a les carreteres catalanes el febrer de l’any 1977. Era la primera gran protesta que va dur a terme el sector agrari sota el lema ‘Unió de Pagesos. Volem viure de la terra’ per fer sentir la veu del camp a la ciutat. Han passat gairebé 50 anys i, com es repeteix avui dia, la manifestació es va organitzar perquè “hi havia una sèrie de problemes al camp espanyol que calia solucionar”, explica Andreu Peix (Barcelona, 1944), autor del llibre ‘Visca la terra! 50 anys d’Unió de Pagesos’, i membre de l’assemblea fundacional de la Unió de Pagesos, que es va fer a Pontons, a l’Alt Penedès, el 3 de novembre de l’any 1974.
Peix explica que el sindicat va irrompre en un context en què s’estava deixant sentir la crisi del petroli, un conflicte que es va traslladar de ple al camp, amb guerres i enfrontaments en alguns sectors de producció. A aquest caldo de cultiu se li havia de sumar que Espanya estava en plena dictadura i això va provocar que “fins que no va morir Franco, i es va començar a obrir una mica la mà, es va haver d’actuar amb clandestinitat”. Peix recorda que el sindicat va dedicar tot un any a organitzar-se per comarques, buscant gent que fos activista: grups sardanistes, corals, cooperatives, gent d’església, etc. El creixement era espectacular. Els primers afiliats s’organitzaven per pobles i comarques, ja que “cada comarca té una idiosincràsia diferent, una geografia diferent; n’hi ha de cerealistes, com la Segarra, i d’altres més fructícoles, com per exemple el Segrià”.
La mort del dictador i l’arribada de la democràcia va possibilitar les mobilitzacions, com per exemple una que es va fer a Lleida el maig del 1976 per la crisi que vivia el camp i que s’havia agreujat. Aquell mateix any, el sindicat va celebrar la II Assemblea, que va permetre a UP aparèixer per primer cop a la premsa. A més a més, l’any 1977 es va aprovar la llei de la llibertat sindical, que va representar la legalització de les organitzacions sindicals. En aquest sentit, UP no es va legalitzar fins al 6 de maig del 1977. Ara venia un altre problema: convèncer els partits polítics, els quals, com comenta Peix, després de les primeres eleccions democràtiques començaven a estar gelosos perquè veien que estaven “perdent poder”.
Tot i això, la democràcia al camp no va arribar fins a l’any 1994 arran de les primeres eleccions a Cambres Agràries i de molts anys de lluita i d’una victòria clau per al sindicat: la resolució per part del Tribunal Constitucional que deia que les cambres agràries (que els partits polítics volien mantenir sota control) “eren hereves del franquisme” i no podien ser obligatòries, explica Peix. En les eleccions de les Cambres Agràries, Unió de Pagesos va obtenir el 69% dels vots i es convertiria en el sindicat agrari majoritari a Catalunya. “A partir d’aquest moment és quan Unió de Pagesos dona molta importància a negociar i a parlar amb els governs per poder arribar a acords”, comenta Peix. I així s’inicia un període en què UP consolida una manera d’actuar com a interlocutors del Govern.
COLONS DE MONTAGUT
Abans del 1994, però, succeeix un altre conflicte en el qual Unió de Pagesos s’involucra de ple. És el dels colons de Montagut, una lluita que durant la dècada dels vuitanta va omplir desenes de pàgines dels diaris i en què es van veure implicats l’església, l’empresa Vall Companys i els pagesos. L’any 1987 va tenir lloc un dels episodis més coneguts d’aquest conflicte que va estendre durant molts anys. Davant la negativa dels pagesos d’abandonar les terres que treballaven des de feia generacions, es van ordenar els primers desallotjaments forçosos, que van desencadenar una onada d’accions de protesta, així com la intervenció de les forces de seguretat de l’Estat. El 29 de gener, unes 300 persones, moltes d’elles membres de diferents partits i sindicats, entre ells Unió de Pagesos, es van desplaçar al camp de futbol d’Alcarràs fins a la finca de Montagut, per posar resistència al desallotjament. El mateix dia, el jutjat d’instrucció de Lleida havia ordenat el desallotjament de tres dels vint-i-nou parcers de Montagut. El 1989 es van fer els desnonaments que quedaven pendents i, finalment, la Generalitat va haver de posar-hi mà. Així, el 1994 vint-i-tres dels colons van accedir a la propietat comprant 144 hectàrees a Vallmanya finançades per la Generalitat, mitjançant un crèdit a 20 anys.
Sobre el futur del sindicat, Peix recorda que ha passat de la clandestinitat a tenir una gran representativitat i oficines arreu de Catalunya, tot i que admet que cada vegada hi ha menys agricultors i que existeix un problema “molt gran” amb el relleu generacional. Aquesta és una de les grans reivindicacions d’UP, que aquest cap de setmana celebra el seu 14è Congrés a Mollerussa, que té l’objectiu d’organitzar la lluita de la pagesia per a la pròxima dècada i en la que hi haurà un canvi de lideratge amb l’adeu de Joan Caball.
