Més de 30 de centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) avisen que es troben en una situació “insostenible” amb agendes saturades, excés de burocràcia i medicalització, manca de professionals i de diàleg amb l’administració, entre d’altres. Aquestes són algunes de les reivindicacions que aquesta trentena de centres denuncien en un manifest presentat aquest divendres durant una jornada sobre salut mental infantil i juvenil que s’ha celebrat al Col·legi de Metges de Barcelona. Els professionals dels CSMIJ denuncien que, davant una “pressió assistencial creixent” i un augment de la gravetat de les situacions ateses i de la complexitat dels contextos socials, pateixen una “sobrecàrrega no sostenible en el temps”.
Les reivindicacions estan impulsades per la Plataforma de Professionals dels CSMIJ i s’han exposat durant la jornada ‘Passat, present i futur de la salut mental infantojuvenil comunitària’, que ha reunit uns 250 professionals i coordinadors dels diferents centres. En el manifest, la trentena de centres que l’impulsen reclamen millores perquè el sistema sigui “més eficient, equitatiu, sostenible i adaptat a les necessitats actuals”.
També per adaptar-lo a l’augment “exponencial” de la demanda, la gravetat de les situacions ateses i la complexitat dels contextos socials, familiars i escolars, així com a ‘l’aparició de noves problemàtiques emergents, com ara les vinculades a les xarxes socials o l’augment de les conductes autolesives i les temptatives de suïcidi en adolescents.
Roger Ballescà, coordinador de l’àrea de salut mental infantil i juvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell, ha advertit que els equips estan “arribant a un cert límit” amb “una situació que és difícilment sostenible en el temps”. És per aquest motiu que han impulsat el text per “fer una crida” a la ciutadania i a l’administració, així com als professionals, i poder tenir un “diàleg” sobre la situació en què es troben els CSMIJ.
Totes aquestes mancances, ha advertit Eulàlia Izquierdo, coordinadora del Servei de Salut Mental Infanto-Juvenil del Consorci Hospitalari de Vic, tenen un impacte en l’atenció als pacients. “La sobrecàrrega o la sobredemanda i la falta de recursos fa que moltes vegades se’ns faci prioritzar poder atendre ràpidament els usuaris i les seves famílies. Això redueix les llistes d’espera, però comporta o contribueix a unes grans càrregues assistencials que dificulten que un cop ja són amb nosaltres puguem donar la continuïtat, intensitat o la qualitat que nosaltres creiem que hauríem de donar a aquests usuaris”, ha remarcat.
Per la seva banda, Josep Checa, coordinador del CSMIJ de Santa Coloma de Gramenet, ha indicat que els contextos dels infants i adolescents que arriben als centres són cada cop més complexos i d’una falta “greu” de professionals. “No trobem professionals quan surten noves places”, ha dit.
Finalment, Susana Brignoni, coordinadora del CSMIJ Nou Barris Nord, ha criticat “l’excessiva patologització de les expressions” d’infants i adolescents. “No totes les explosions o l’agressivitat responen a qüestions psicopatològiques”, ha avisat, tot remarcant que en el comportament dels infants i adolescents també influeix que la societat actual és “més hiperactiva”. Aquesta “psicopatologització”, ha advertit, de vegades porta a una medicalització “excessiva”.
Reivindicacions dels CSMIJ
En el manifest, els professionals reclamen un finançament “adequat i estable” que permeti donat els CSMIJ de plantilles “suficients i condicions laborals que afavoreixin la fidelització dels professionals, l’estabilitat dels equips” i la continuïtat assistencial. També avisen que cal una “redefinició dels objectius contractats i del model d’atenció”. “Els indicadors de productivitat no poden substituir els indicadors de qualitat terapèutica ni l’eficàcia real dels tractaments”, remarquen.
D’altra banda, adverteixen que la definició de gravetat és “massa limitada” i cal que “s’adapti a les especificitats” de la infància i l’adolescència. “Proposem una definició més àmplia i multidimensional de la gravetat, que incorpori criteris psicopatològics, educatius, socials, d’impacte funcional i de recuperabilitat, entre d’altres”, diu el manifest.
El text també demana “trobar l’equilibri” entre l’accessibilitat i la freqüentació. “La llista d’espera indica l’inici d’un procés amb una previsió de resolució i alta, cosa que no es dona en salut mental”, indiquen els professionals, que també demanen reduir les càrregues burocràtiques per alliberar temps per a la tasca clínica i comunitària i avisen que és “imprescindible i urgent” actualitzar les ràtios de professionals.
Pel que fa a les administracions, apunten que calen mecanismes estables de diàleg i cogovernança entre professionals, gestors, planificadors i responsables polítics que garanteixin que les decisions estratègiques es prenguin de manera participada amb coneixement de la realitat dels territoris.
Finalment, reclamen un desplegament efectiu i coherent de la xarxa assistencial per garantir la continuïtat terapèutica i equitat territorial, especialment en zones rurals i de més vulnerabilitat, una potenciació dels programes i perfils per reforçar la prevenció i descongestió dels dispositius especialitzats i una “inversió sostinguda” en formació i recerca aplicada.
L’objectiu, subratlla el text, és tenir “intervencions eficaces, mesurables i adaptades a l’etapa evolutiva de cada infant o adolescent, amb un ús raonable i coordinat de la psicoteràpia, la psicofarmacologia i les intervencions socials i ocupacionals”.
