De petit, sempre m’ha agradat la Geografia. Estudiar mapes, sobretot. Mapes històrics, de carreteres, polítics, físics… D’aquí que la secció mensual que avui estreno a les pàgines d’opinió de LA MAÑANA (gràcies per l’oferiment, Francesc Guillaumet) es digui Latitud 42, que és la latitud que travessa les comarques de Lleida.
La distància geogràfica angular de la latitud 42 graus nord sobre l’equador, passa per llocs tan emblemàtics com Àger (just per damunt de la Col·legiata), serpenteja la carretera C-12 fins la Baronia de Sant Oïsme; travessa el terme de Vilanova de Meià pel Barranc del Doll per l’oest, fins el Serrat de la Vansa per l’est; la Baronia de Rialb; entra pel terme de Bassella pel Clot de Ripoll; travessa també territori de Castellar de la Ribera, Olius i la part nord de la mateixa ciutat de Solsona, i s’allunya de les terres lleidatanes pel terme de Navès. Fora de les contrades de Ponent, la latitud 42 graus nord travessa la part aragonesa de l’Embassament de Canelles, Manlleu, el Montjuïc de Girona, Benavente (Zamora), pel bell mig de Palencia capital, Skopje (la capital de la Macedònia del Nord), Toledo (Iowa, Estats Units) i, ojo, cuidao: Chicago.
Jo, des d’aquesta humil columna, reivindico posar en valor la Latitud 42 Graus Nord, com han fet amb el Meridià de Greenwich a l’Aragó, que han posat una arc damunt l’autopista entre Saragossa i Lleida, just pel lloc per on passa el Meridià Zero. Però el que proposo, en concret, (hola, Patronat de Turisme de la Diputació) és crear la ruta turística lleidatana de la latitud 42. Segur que ens sorprendríem per la seva bellesa paisatgística. Aprofitem-la, no? Aquesta mena de fixació per la latitud de 42 ja em ve de ja fa un temps. De fet, durant el meu pas laboral per LA MAÑANA, i d’això ja en fa alguns anys, la columna d’opinió que em va assignar el Josep Ramon Correal ja la vaig batejar com a Latitud 42. I és com una forma, ara, de recuperar-la del bagul dels records.
Per cert, i ja que parlem de records, alguns que ja em coneixen saben que m’agrada molt recordar notícies publicades fa uns anys. I el que m’encanta, és repassar l’hemeroteca. “Una gran enemiga dels polítics”, segons diuen…
Però també m’agradarà escriure, sense mirar de no fer-me gaire pesat, d’un hobby del que estic plenament encegat des de fa un temps: fer arbres genealògics. Us desvetllaré alguns dels descobriments que m’he trobat buscant familiars del passat, pels arxius dels bisbats de Solsona, Lleida i la Seu d’Urgell, d’on he rebut facilitats i una exquisida amabilitat per part dels seus arxivers. Als quals saludo molt efusivament, des d’aquí.
També vull ressaltar la grandíssima feina de xinesos que ha fet l’arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona, en el qual hi pertanyen bastants municipis de les comarques de Lleida, com Ciutadilla, l’Albi, Arbeca o l’Espluga Calba. Resulta que té digitalitzats multitud de documents antics que s’han pogut conservar fins als nostres dies. Llibres sacramentals, notarials, testaments… n’he pogut veure del segle XV. Una bona manera de salvar-los de la crema, tal i com, malauradament, ha passat en mols cassos, sobretot en èpoques de guerra.
Avui us desvetllaré un d’aquests descobriments que m’he trobat repassant, pràcticament en lupa, certificats de bateig, matrimonials, de defunció i, també dels anomenats “Compliments Pasquals”. Mirant mirant…, he descobert que una antiga companya de redacció de LA MAÑANA, amb qui vam començar a treballar justament el mateix dia al diari l’any 1995, resulta que som cosins quarts. Els nostres respectius rebesavis, de Vallverd d’Urgell, eren germans. I no és aquest l’únic cas d’aquest tipus en el que m’he trobat. Si voleu, ens retrobem el mes que ve.
