El sergent de la Unitat de Trànsit de la Regió Policial de Ponent dels Mossos d’Esquadra, Manel Girol, fa anys que té com una de les seves missions comunicar als familiars la mort d’un ésser estimat en un sinistre viari.
Va reconèixer que “cap família hauria de rebre aquesta notícia”. “T’has de preparar per poder informar d’una situació que no t’agrada notificar i per veure com ho encares; no és fàcil, però és una part de la nostra tasca i ja ho tenim interioritzat, gestionem les emocions i ens donem suport quan ens afecten perquè no deixem de ser persones”, va dir.
Girol va explicar que quan hi ha un mort en un sinistre viari, el cap de torn regional de Trànsit es desplaça com a responsable al lloc de l’accident i es fa una idea de com ha anat l’incident.
Aleshores, és la persona que té encomanada la comunicació de la notícia als familiars. Una vegada se certifica la defunció, s’activa la comitiva judicial, es delega a la policia fer l’aixecament del cadàver i, si en el lloc no hi ha cap familiar, s’ha d’anar a un domicili vàlid, és a dir, on vivia el mort, per trobar un familiar directe (pare, mare, home, dona o germà) per poder fer la comunicació. Aquesta és una notícia que “tant de bo no l’haguéssim de donar mai, però malauradament s’ha de fer sovint”, va assegurar el sergent Girol.
Va explicar que el cos dels Mossos d’Esquadra és pioner en l’atenció a les víctimes en sinistres viaris perquè sempre fa la comunicació personalment, mai per telèfon, i pel seguiment que s’efectua als familiars durant un període llarg de temps. Per fer la comunicació domiciliària, hi va el cap de torn regional de Trànsit, l’equip d’atestats en moltes ocasions –que són els que faran la investigació de l’accident i tenen més dades- i membres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), amb dos tècnics sanitaris i un psicòleg.
L’equip que s’encarrega de la comunicació ha fet un curs, que es diu de “males notícies”, va comentar el sergent de la Unitat de Trànsit de la Regió Policial de Ponent.
REACCIONS VARIADES
“Quan arribem a un domicili truquem a la porta, però no sabem qui hi ha dins; hi pot haver menors o persones d’edat avançada i la forma d’empatitzar amb ells no és el mateix que amb els adults”, va apuntar Girol.
“Quan et veuen -va prosseguir- saben que alguna cosa greu ha passat i en aquests moments s’ha de valorar la situació, però sempre demano que em deixin entrar a l’habitatge”.
Girol va explicar que “la comunicació de la mort ha de ser empàtica i directa, hem de dir el que ha succeït sense fer rodejos i contestar les preguntes que ens facin”.
La resposta dels familiars és molt variada. Alguns queden en xoc i no saben reaccionar, altres entren en un estat d’excitació i els sanitaris els han d’atendre, uns entren en còlera i criden i ploren, uns no s’ho creuen, altres persones es desmaien i altres volen saber fins a l’últim detall, per exemple, com ha anat el sinistre, què ha passat o si el familiar ha tingut la culpa.
A partir d’aquí, el cos dels Mossos d’Esquadra es posa a disposició de la família per donar-los informació, saber el que han de fer, se’ls indica on és el cadàver i s’ofereix a estar en contacte. A més, es fa un seguiment als familiars de les víctimes durant un període de temps o se’ls aclareixen els dubtes que tinguin a la comissaria.
