“Quedaran sense efecte les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció”. Queda aplanat el retorn de Puigdemont. Les lleis no es poden fer a mida de ningú, segons un precepte primordial. Tanmateix, a la llei d’amnistia només li falta la relació, amb noms i cognoms, dels beneficiats. Però també inclou les raons per contrarestar els arguments que la dreta política i judicial pot utilitzar per tombar l’aplicació de la norma. Fins i tot ha desaparegut del redactat l’al·lusió al lawfare (ús partidista de la llei) que va exasperar tota la classe jurídica. Costa veure quin agafador podrà trobar el Tribunal Constitucional per derogar la llei. En el cas del PP, sempre els quedarà l’opció d’apel·lar a l’article 2 del redactat que exclou de l’amnistia “els actes dolosos contra les persones que hagin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat”. Està clar que a Núñez Feijóo, els fets amnistiats li han provocat impotència. Impotència per resoldre el problema de Catalunya.
Sessió: No iniciada
