La investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Marta Molinero, ha rebut un dels premis al millor pòster en el 5th MC/WG Meeting de la COST Action AtheroNET, celebrat a Praga. El treball premiat ha presentat els resultats d’un estudi sobre la relació entre els perfils de microARNs circulants i els diferents tipus d’afectació coronària, en el qual han participat investigadors i investigadors de l’IRBLleida, de la Universitat de Lleida (UdL) i professionals del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV).
Aquest reconeixement posa en valor els resultats d’un estudi multicèntric que ha permès identificar biomarcadors presents a la sang associats a diferents tipus d’afectació de la circulació coronària. La recerca ha comptat amb la participació del Grup de Recerca de Fisiologia i Patologia Cardíaca i del Grup de Recerca Fenotipat Clínic i Molecular de l’IRBLleida.
Les malalties de les artèries coronàries continuen sent una de les principals causes de mortalitat arreu del món. La malaltia coronària pot afectar tant les principals artèries que irriguen el cor —l’anomenada circulació macrovascular— com els vasos sanguinis més petits que formen la microcirculació coronària. Identificar aquestes diferents formes d’afectació és important per comprendre millor la malaltia i avançar cap a una atenció més personalitzada.
L’estudi, publicat a la revista Atherosclerosis, ha analitzat mostres de sang de pacients amb sospita de síndrome coronària crònica. L’objectiu ha estat estudiar si els microARNs circulants, petites molècules presents a la sang que reflecteixen diferents processos biològics, poden aportar informació complementària sobre el tipus d’afectació coronària que presenta cada pacient.
L’equip investigador, liderat per l’investigador de l’IRBLleida David de Gonzalo-Calvo, ha identificat perfils de microARNs diferents segons el tipus d’afectació macrovascular i microvascular. A més, els resultats han permès identificar una combinació de tres microARNs associada a alteracions de les principals artèries coronàries.
Aquests resultats suggereixen que l’anàlisi de microARNs circulants podria contribuir en el futur a caracteritzar millor els pacients amb malaltia coronària i complementar la informació proporcionada per les eines clíniques disponibles. No obstant això, aquests biomarcadors hauran de ser validats en estudis independents abans de poder plantejar-ne una aplicació clínica.
“La informació obtinguda a partir d’aquestes molècules podria ajudar a caracteritzar amb més precisió els diferents tipus d’afectació coronària i, en el futur, complementar les eines que utilitzem actualment per avaluar aquests pacients”, destaca David de Gonzalo-Calvo.
La recerca també mostra l’heterogeneïtat molecular de la malaltia coronària, amb perfils de microARNs diferents segons el tipus d’afectació coronària. Aquesta troballa contribueix a comprendre millor la complexitat de la malaltia i reforça l’interès d’avançar cap a estratègies de medicina de precisió adaptades a les característiques biològiques de cada pacient.
L’estudi s’emmarca en el projecte ANFIBIO, una recerca multicèntrica coordinada pels doctors Lucía Matute i Diego Fernández-Rodríguez que investiga la relació entre diferents tipus d’afectació de la circulació coronària i els biomarcadors presents a la sang. Ha comptat amb el suport de la Societat Espanyola de Cardiologia, la Fundación Española del Corazón, l’Instituto de Salud Carlos III, la Unió Europea, el programa ICREA Acadèmia i el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES).
