La Universitat Pompeu Fabra (UPF), administracions públiques i empreses han desenvolupat una eina amb intel·ligència artificial per agilitzar la resolució dels processos d’insolvència de persones físiques, el que es coneix com a llei de segona oportunitat. El programa permetria a funcionaris, jutges i lletrats de l’administració de justícia accelerar els procediments i reduir una part de la tramitació de dues setmanes a dos minuts. L’eina permet ordenar tots els documents, resumir-los i detectar errors o mancances, a més de proposar una resolució. No obstant això, cada pas ha de ser validat per una persona. Es podria aplicar de forma generalitzada en alguns jutjats catalans el 2026 si els tràmits burocràtics ho permeten.
La llei de segona oportunitat permet renegociar els deutes si una persona es troba en situació d’insolvència.
Aquesta nova eina l’ha liderat Mireia Artigot, professora de dret civil de la UPF, i ajuda a automatitzar algunes tasques i permet poder dedicar més temps a la part qualitativa de la feina judicial. A banda d’Artigot, el projecte també ha estat impulsat per José María Fernández Seijo, actual vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i exmagistrat del jutjat mercantil número 11 de Barcelona. Està finançat per l’Agència Estatal d’Investigació i desenvolupat en el marc del projecte JuLIA, de DG Justice de la UE.
La iniciativa, una prova de la qual ha estat mostrada a l’ACN, està pensada per a jutjats mercantils i, concretament, per als procediments d’insolvència de persones físiques sense patrimoni net positiu per retornar els deutes. És el que en llenguatge jurídic es coneix com a procediments d’insolvència d’exoneració de passiu insatisfet per a persones naturals sense massa activa, o de benefici de passiu insatisfet. Són uns mecanismes als quals es poden acollir persones que no disposen de béns ni de diners per retornar els seus deutes, i a les quals se’ls atorga una segona oportunitat per començar de nou davant d’una situació financera d’insolvència.
Increment de les persones que s’acullen a la llei de segona oportunitat
La llei de segona oportunitat es va aprovar el 2015 i cada any han anat augmentant les persones que s’hi acullen. El 2024 van ser 14.000 als jutjats de Barcelona i 55.000 a tot l’estat, però aquest 2025 ja hi ha hagut un augment del 15% i es preveu que segueix incrementant-se. Els nombrosos casos, uns 1.000 cada any als jutjats mercantils de la capital catalana, suposen el 40% de la feina dels jutges i un 80% del temps de feina dels funcionaris. Si poden escurçar el temps de dedicació a aquests casos, relativament senzills, podran dedicar-se als més complexos com els concursos de creditors d’empreses.
La interfície d’IA que ha utilitzat la prova de concepte consta de tres parts diferenciades. La primera part, situada a l’esquerra de la pantalla, classifica la documentació judicial, segons la previsió legal que se li apliqui, en tres categories: obligatòria, complementària i altres. El sistema també indica si falta algun document. La part central de la interfície genera una fitxa de dades judicials, amb la informació més important de cada cas, com per exemple, informació del sol·licitant, salaris, creditors, quantitat de cada deute, entre altres. Aquesta segona fase és la que estalvia més temps als jutjats, ja que analitzar tota la documentació, de centenars de pàgines, pot portar diversos dies i fins i tot tres setmanes de feina, mentre que l’ordinador ho fa en menys de 5 minuts.
Finalment, a la part inferior dreta, hi ha uns botons que, amb l’ajuda de l’assistent IA, permeten generar diligències d’ordenació per corregir documentació aportada pel sol·licitant i crear esborranys d’actes de declaració de concurs i exoneració. El professional de l’oficina judicial utilitza l’assistent per fer tots aquests documents de manera més senzilla.
Fernández Seijo explica a l’ACN que si el projecte s’acaba implantant serà una “revolució” per l’estalvi de temps que suposaria, cosa que permetria dedicar més esforços a casos més complexos. Admet que inicialment hi hauria reticències o dificultats, però després les oficines judicials s’adaptarien perfectament a la nova eina i en traurien molt profit.
El magistrat també diu que si funciona el projecte es podria adaptar perquè funcionés en altres àmbits mercantils, com les clàusules abusives o reclamacions administratives, o fins i tot en conformitats penals, multes o denúncies senzilles. No veu viable, de moment, que es pugui fer servir en casos penals complexos, quan hi hagi detinguts, en dret de família o vulneració de drets fonamentals.
El disseny del sistema està pensat tenint molt presents uns criteris determinats: “Que hi hagi una automatització de tasques no significa uniformitat. S’automatitzen tasques mecàniques, que cal combinar amb la decisió humana professional, amb valor afegit”, diu Mireia Artigot a l’ACN. Per això, s’han establert mecanismes, com ara uns desplegables, per tal de “forçar l’acció i la intervenció humana al llarg del procés”. És a dir, “que siguin els jutges i els lletrats els que hagin de prendre decisions”, assegura.
Josep Carmona, CEO de Process Talks, explica a l’ACN que el sistema podria funcionar de manera automàtica, però s’ha volgut que cada pas hagi de ser validat expressament per una persona. També s’ha fet un sistema tancat en ell mateix, que no facilita dades a l’exterior per a altres sistemes d’IA comercials, ja que es tracta de dades confidencials.
Validació amb una prova en entorn real
El Departament de Justícia ha posat a disposició del projecte prop de 3.000 expedients judicials, que s’han anat incorporant a la prova de concepte a mesura que compleixen els requisits d’anonimització i les garanties de protecció de dades.
Malgrat la complexitat del repte, Artigot es mostra optimista: “Tot i que el sistema encara mostra errors derivats de l’extracció, la lectura dels documents o el format, veiem que funciona prou bé i acabi esdevenint una eina que ajudi a reduir els temps de processament dels casos i augmentar la quantitat i qualitat de la informació de què disposen els professionals dels jutjats per tramitar i decidir aquest tipus de procediments”. La investigadora de la UPF afegeix que “encara cal provar el sistema a una escala major, però de moment hi ha optimisme respecte a la utilitat i l’eficàcia que potencialment podria aportar”, assegura. Un cop enllestit el disseny, el següent pas serà “provar el funcionament del procediment en un entorn segur”, amb la col·laboració del Departament de Justícia.
El projecte es va iniciar fa més de dos anys, ara està pràcticament acabat i s’ha provat amb expedients ja resolts. Ara en poques setmanes es podria provar en un entorn real, amb expedients judicials encara oberts als jutjats i posteriorment, el 2026, si la Generalitat ho aprova i adapta el programari dels jutjats, l’e-justicia.cat, es podria implantar massivament als jutjats que tramitin aquest tipus de causes.
La iniciativa ha hagut de passar per un llarg camí de més de 24 mesos abans de poder començar a treballar en la prova de concepte, amb diversos requeriments d’autoritzacions; el vistiplau de tres nivells judicials i un òrgan de govern judicial; la intervenció de tres delegats de protecció de dades; una avaluació d’impacte sobre protecció de dades i un acord entre la Generalitat de Catalunya i la UPF.
La prova de concepte compta amb diverses fonts de finançament, vinculades a projectes de recerca dels quals Mireia Artigot és investigadora principal. S’ha desenvolupat sota el paraigua europeu (Comissió Europea) del projecte JuLIA (Justice, Fundamental Rights and Artificial Intelligence), format per un consorci d’onze institucions europees: amb un finançament de 950.000 euros, compta amb la participació d’una cinquantena de jutges de 22 estats de la UE. També ha obtingut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i de l’Agència Estatal d’Investigació, entre altres.
La iniciativa té al darrere un equip de més de 20 acadèmics, juristes, experts i professionals, vinculats a la UPF, al Departament de Justícia de la Generalitat, als jutjats de Barcelona, al CGPJ, a la start-up tecnològica catalana Process Talks i al consorci format per Centria, Nymiz i Cobertic, que han dut a terme l’anonimització dels expedients judicials.
