Ding dong! Són vora les dues de la tarda i encara que no esperes ningú obres la porta (mal fet? Potser sí). Son dos homes amb roba de feina i que mostren una identificació dient que són d’una companyia elèctrica (o era una comercialitzadora… o una distribuïdora –vinga complicacions!–). Demanen inspeccionar el comptador, ja que “en aquesta casa es gasta poc” (quina cara i quina manca de respecte!). Respons cabrejat: “En lloc d’inspeccionar hauríeu de donar-me un premi, no?”. No tens ganes de discutir i acceptes (mal fet? Potser sí). Toquen quatre coses i en un tancar i obrir d’ulls et diuen que “tot està bé”. Doncs, adeu. Però al cap d’una estona el cervell es comença a fer preguntes. I truques a la companyia. Una veu femenina (persona?, màquina?) després d’explicar que la conversa s’està gravant, demana el motiu de la trucada. Li’n fas cinc cèntims i… : “No l’he entès. Torni a introduir el document”. “Però, quin document? Això és un telèfon!”. Ja desesperat, li dius de tot i penges (mal fet? Potser sí?). Tornes a trucar. Després d’una bona estona, ara pots acabar parlant amb una persona que t’ho explica, o això t’ha semblat. Et quedes més tranquil, però caldrà està amatent. En lloc d’inspeccionar comptadors perquè “es gasta poc” –i això sí que segur que no estaria mal fet–, caldria inspeccionar els seus, de comptadors, els que mesuren el tracte als usuaris, la simplificació dels rebuts i la bona praxi, que aquests sí que registren una despesa ben minsa.
Sessió: No iniciada
