L’obra periodística de Teresa Pàmies torna a la llum amb ‘Una catalana a París’, un volum que recupera una selecció d’articles publicats per l’escriptora de Balaguer entre les dècades dels seixanta i els setanta, amb una part important de material inèdit. L’edició és a càrrec de la filòloga i assagista Montserrat Bacardí.
El llibre, de l’editorial Comanegra i a la venda el 9 de setembre, redescobreix una faceta essencial de Pàmies (Balaguer, 1919-Granada, 2012), que, des de l’exili, va construir una de les trajectòries periodístiques més destacades de les lletres catalanes. Els textos aborden qüestions culturals i polítiques de l’època i mostren la seva mirada sobre la literatura, la música, el cinema, el teatre i la llengua catalana.
Entre els noms i fenòmens que apareixen al volum hi ha autors com J.V. Foix, Salvador Espriu i Joaquim Amat-Piniella, així com referències a ‘La plaça del Diamant’ i ‘Els altres catalans’, la Nova Cançó i el teatre català. També hi tenen un paper destacat figures com Pau Casals i Joan Miró, observades des de la perspectiva d’una periodista marcada pel compromís polític.
Pàmies va créixer en el si d’una família vinculada al comunisme i va combatre, durant la Guerra Civil, des de l’Hotel Colón de Barcelona, seu del PSUC, com a secretària femenina de les JSUC. Va fugir de Barcelona el gener de 1939, poc abans de l’entrada de les tropes franquistes, i va emprendre el camí de l’exili. Durant les dècades següents, va mantenir una intensa activitat periodística i literària, que li va valer reconeixements com el Premi Josep Pla, el Serra d’Or, el Manuel Vázquez Montalbán, la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
‘Una catalana a París’ amplia el coneixement d’una obra que combina periodisme, cultura i memòria i que retrata, des de la distància, el país i la cultura catalana.
