El lleidatà A.C.M., de 23 anys, va viatjar a la Xina a finals del mes de gener per visitar uns amics que resideixen actualment a Pequín. El jove tenia previst quedar-s’hi dues setmanes però va avançar el seu retorn per por de que el seu vol fos cancel·lat. “Allà a la Xina ningú estava preocupat, alguns havien passat pel virus de la SARS el 2003” afirma A.C.M., i afegeix que “sí que es notava que la gent sortia menys i els supermercats quedaven buits de productes per la recomanació de mantenir-se a casa”. A.C.M. explica que “tenia més por d’ingressar en un hospital a la Xina (on ningú parlava el meu idioma) o perdre el vol de tornada, que a patir el contagi”.
Per al viatge de tornada, el jove va passar un control a l’aeroport de Pequín en el qual se li va prendre la temperatura. “Si superaves els 37,5 graus no et permetien volar” explica. Als passatgers que abandonaven el país els feien signar un document conforme no patien cap dels símptomes, així com també se’ls facilitaven màscares per prevenir el contagi.
Als quatre dies de la seva arribada a Lleida, A.C.M. va començar a tenir tos i algun símptoma gripal. De seguida es va dirigir al seu centre mèdic, on el van aïllar i van repartir mascaretes entre els usuaris d’urgències que es trobaven al lloc en aquell moment. Allà li van agafar mostres i van procedir al qüestionari que marca el protocol per establir si complia amb els criteris per a ser diagnosticat amb el coronavirus. “Quan vaig donar detalls de la zona on havia estat, van descartar el contagi”, explica el jove, i afegeix que “em van recomanar passar els següents deu dies a casa, on l’última setmana he viscut en una calma tensa fins que divendres passat em van donar l’alta”.