Estimem amb el cor o amb el cap? La ciència ens diu que només hi ha una resposta: estimem des del cervell i un estudi recollit ahir a la revista ‘Cerebral Cortex’ de la Universitat d’Oxford concreta amb quines zones o com s’activen, depenent de si es tracta d’amor pels fills, els amics o la natura.
Investigadors de la universitat finlandesa d’Aalto han mesurat mitjançant ressonància magnètica l’activitat cerebral de 55 adults, mentre els convidava a meditar històries relacionades amb sis tipus d’amor: pels fills, la parella, els amics, la compassió per un estrany, les mascotes, i la naturalesa.
A tots els participants se’ls plantejava que reflexionessin sobre les mateixes qüestions, per exemple per estudiar l’amor pels fills se’ls convidava a pensar què van sentir quan van veure el seu nadó nounat i en bon estat de salut per primera vegada a la vida.
Els resultats dels registres d’activitat cerebral han avançat en la concreció que l’amor s’activa en diferents àrees cerebrals: els ganglis basals (un conjunt de masses de l’hemisferi cerebral), la línia mitjana del front, el precuneus (una part del lòbul parietal superior oculta a la fissura longitudinal medial entre els dos hemisferis cerebrals) i la unió temporoparietal als costats de la part posterior del cap.
Depenent de quin tipus d’amor experimentat, s’activen unes zones o altres i de manera més o menys produnda.
Els investigadors han vist que l’amor que genera una activitat cerebral més intensa a totes les regions cerebrals on se sent, és l’amor pels fills: cap altre “activa de manera tan profunda aquestes àrees del cervell”, subratlla un dels investigadors, Pärttyli Rinne, de la universitat d’Aalto.
El segueixen, en intensitat, l’amor cap a la parella i l’amor pels amics a massa distància. “Les àrees cerebrals associades a l’amor entre persones són molt similars, i diferències radiquen sobretot en la intensitat de l’activació, que és més gran amb els fills, i una mica més gran amb la parella que amb els amics”, apunta Rinne en un comunicat.
L’amor compassiu cap a estranys, com calia esperar, provocava menys activació cerebral que l’amor per persones properes.
Els quatre tipus d’amor interpersonal activen àrees del cervell associades a la cognició social.
Sentiment pels animals segons si es té mascota
L’amor per les mascotes o la naturalesa activa el sistema de recompensa i les àrees visuals del cervell, però no les àrees socials. Això no obstant, en l’amor per les mascotes es produeix una excepció i quan una persona compta amb un animal de companyia si se li activen les àrees del cervell associades a la cognició social.
Els investigadors van convidar els participants a pensar què sentien en estar tombats al sofà de casa seva, acostar-los-hi un gat i que se’ls tombi al seu costat roncejant.
Tot i que la reflexió sempre activava l’amor al cervell, els patrons d’activitat van revelar qui convivia amb un gat i qui no: els amos de mascotes sí que van experimentar amor a les regions associades a la cognició social.
La comprensió dels mecanismes de l’amor millorarà la intervenció en trastorns de l’aferrament, la depressió o els problemes de parella.