Un estudi amb participació de la UAB i La Salle-URL mostra que més del 95 % de les espècies procariotes tenen almenys un gen amb potencial per degradar polímers plàstics naturals o sintètics, fet que suposa una capacitat ecològica extraordinàriament estesa per respondre a la contaminació per plàstics. ”Això suggereix que les comunitats microbianes d’arreu del món ja disposen de les eines moleculars necessàries per respondre a la contaminació per plàstics “, afirma Pere Puigbò, investigador de la UAB i coautor de l’estudi. L’estudi, que ha identificat més de 600.000 proteïnes amb capacitat per degradar plàstics, mostra que aquest potencial està fortament influït per les condicions ecològiques locals.
El projecte internacional MicroWorld, en què s’ha emmarcat l’estudi, ha creat el recurs més complet fins ara sobre la biodegradació microbiana del plàstic: els PlasticDegrading Clusters of Orthologous Groups (PDCOG), una base de dades amb 625.616 proteïnes potencialment degradadores de plàstic, classificades en 51 grups ortòlegs. Aquest catàleg global ofereix una visió sense precedents sobre com bacteris i arqueus poden contribuir a la degradació de microplàstics i nanoplàstics en ecosistemes diversos.L’adaptació ambiental modela la capacitat microbiana de degradar plàstics Els PDCOG classifiquen proteïnes associades a la degradació d’11 polímers naturals i 28 de sintètics. La distribució global d’aquests polímers en 23 tipus d’ambients —des de sediments oceànics profunds fins a sòls, fonts termals o regions polars— mostren que el potencial de biodegradació està fortament influït per les condicions ecològiques locals. Alguns hàbitats, com els sòls o els ecosistemes endolítics, estan especialment enriquits en enzims degradadors, fet que indica adaptació ecològica local.
Des del punt de vista dels materials i les aplicacions, aquests resultats mostren com l’adaptació microbiana pot inspirar noves solucions tecnològiques. Identificar quins enzims prosperen en determinats hàbitats i sota pressions ecològiques concretes aporta una guia per dissenyar materials i tecnologies optimitzats per a condicions ambientals locals.
