Un equip de l’Institut de Recerca Sant Pau ha descrit per primera vegada com el cervell altera de manera progressiva el processament visual en pacients amb malaltia de Parkinson que pateixen al·lucinacions. L’estudi, publicat a ‘Parkinson’s Disease’, ha mostrat que aquestes percepcions no són fruit d’una única fallada, sinó d’una descoordinació entre diverses etapes del circuit visual: des de la formació inicial de la imatge fins als mecanismes que n’assignen significat i en revisen la correcció. A partir de l’anàlisi de 93 pacients sense demència, els investigadors han identificat un patró neurocognitiu que obre la porta a detectar quines persones són més vulnerables i millorar l’avaluació i el seguiment en fases primerenques.
Les al·lucinacions visuals són un dels símptomes no motors més freqüents i clínicament rellevants del Parkinson, fins i tot en etapes inicials. Es poden manifestar com sensacions de presència, ombres a la perifèria del camp visual o figures que desapareixen quan s’hi fixa la mirada, així com il·lusions subtils, com veure trets facials en objectes quotidians. Tot i que molts pacients són conscients que no són reals, aquests episodis indiquen que els sistemes cerebrals que interpreten l’entorn ja funcionen amb menys precisió i s’associen a un risc més elevat de deteriorament cognitiu.
Javier Pagonabarraga, un dels autors de l’estudi, ha afirmat que “aquestes manifestacions primerenques ens mostren que el cervell ja té dificultats per harmonitzar allò que rep dels sentits amb els mecanismes interns que donen significat a l’experiència”. Així, ha dit que “encara que el pacient sigui plenament conscient que aquestes percepcions no són reals, reflecteixen un desequilibri que pot intensificar-se amb el temps”.
Per entendre l’origen d’aquestes alteracions, els investigadors van analitzar 93 pacients amb Parkinson sense demència mentre duien a terme una tasca de categorització d’imatges, i van registrar l’activitat cerebral amb electroencefalografia. Els resultats han mostrat que la visió bàsica es manté preservada, però que fallen etapes posteriors del processament: la construcció de la forma, l’atribució de significat i els mecanismes de supervisió cognitiva.
Laura Pérez-Carasol, coautora de la investigació, ha explicat que la primera alteració, en la fase de codificació estructural, “és essencial” per entendre la resta del procés: “Si la representació visual inicial ja és feble o incompleta, el cervell perd la referència estable sobre la qual normalment construeix el significat”, ha apuntat. Alhora, ha afegit que “és com si la imatge arribés a mig formar”.
Aquesta base perceptiva inestable dona lloc a una segona alteració. Normalment, el cervell utilitza coneixements previs només quan la informació visual és ambigua, però en pacients amb al·lucinacions aquest mecanisme s’activa abans d’hora i amb intensitat exagerada. L’augment del senyal denominat N300 indica que el sistema intenta completar la percepció massa aviat, imposant significats interns abans que la informació visual estigui plenament disponible. Aquesta tendència és encara més marcada en pacients amb deteriorament cognitiu lleu, que depenen més dels processos interns per interpretar estímuls externs.
Els investigadors també han identificat una tercera alteració, en la fase de revisió i supervisió cognitiva, associada al senyal P600. Aquesta etapa apareix debilitada, especialment en pacients amb deteriorament cognitiu lleu, i indica una menor capacitat per corregir interpretacions que no s’ajusten a la realitat, facilitant que les percepcions errònies adquireixin més persistència i convicció.
Pagonabarraga ha explicat que la recerca ha revelat “una pèrdua progressiva de coordinació entre sistemes que haurien de treballar de manera precisa i seqüencial”. Ha explicat que quan aquesta harmonia es trenca, la percepció deixa de ser un procés estable i comença a dependre massa de senyals interns. “Aquesta combinació acaba generant un terreny fèrtil perquè apareguin les al·lucinacions”, ha considerat.
Detectar pacients vulnerables i personalitzar teràpies
Més enllà de descriure com s’originen les al·lucinacions, els autors han subratllat que el patró de descoordinació entre les diferents etapes del processament visual ofereix informació valuosa sobre l’evolució clínica de la malaltia.
Han indicat que aquestes alteracions reflecteixen un canvi progressiu en la dinàmica cognitiva, especialment en les persones que comencen a mostrar deteriorament cognitiu lleu. Aquesta combinació de fragilitat perceptiva i fragilitat cognitiva configura un perfil d’especial vulnerabilitat, rellevant tant per entendre els símptomes presents com per anticipar l’evolució futura.
Pérez-Carasol ha assenyalat que aquests canvis “permeten veure que el cervell comença a perdre precisió i coordinació molt abans que apareguin símptomes més evidents”, ha explicat. En la mateixa línia, Saül Martínez-Horta, el tercer autor de l’estudi, ha remarcat que “poder detectar precoçment aquests canvis en la dinàmica perceptiva i cognitiva, fa possible poder intervenir abans i ajustar els tractaments i les estratègies de suport en funció del perfil de cada pacient”.
A banda, els investigadors han assenyalat que disposar d’un model detallat sobre com s’alteren les diferents fases de la percepció pot transformar la manera com s’avaluen els símptomes no motors del Parkinson. “Comprendre aquesta seqüència no només ajuda a explicar les al·lucinacions, sinó que permet identificar senyals primerencs de risc i plantejar estratègies d’intervenció més precises”, ha afirmat Pagonabarraga que ha assegurat que la recerca obre la porta a “imaginar avaluacions més fines que combinin mesures clíniques i neurofisiològiques per anticipar-se a l’aparició de símptomes i oferir una atenció veritablement personalitzada”.
