El teletreball híbrid “té tendència a pujar”, en canvi, la tipologia del 100% va a la baixa. Així ho ha afirmat la professora, investigadora i directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Carme Pagés, en la presentació del nou baròmetre que han elaborat conjuntament amb Pimec. Pagés ha explicat que aquest model a l’alça “recull millor els beneficis” tant de la feina a distància com de la presencial. L’estudi ha constatat que, des del 2020, ha passat de representar el 0,33% dins el teletreball al 4,10% el 2024. D’altra banda, també ha apuntat que de totes les ofertes que hi havia al mercat laboral l’any passat un 10,2% incloïen l’opció de teletreballar.
L’informe, que duu per títol ‘Noves formes d’organitzar el treball: el teletreball a Catalunya’, ha destacat que el treball remot va assolir el seu pic el 2022, coincidint amb els efectes de la pandèmia, quan el 12,9% de vacants oferien aquesta possibilitat. Pel que fa a la modalitat híbrida, el 2020 suposava el 0,33% del total del teletreball i el 2021 va repuntar fins al 0,95%, mentre que a temps complet pujava fins al 7%. El 2022 van escalar fins al 2,25% i 11%, respectivament. A partir del 2023 tota la jornada va caure fins al 6%, però el mixt va seguir incrementant-se, fins a un 3,24%. L’any passat va enfilar-se fins al 4,10%, mentre que a temps complet va recular lleument per sota del 6%.
Per una altra part, la sociòloga i politòloga i ajudant de recerca a la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Paula Pedro, que també ha participat en la elaboració del baròmetre, ha concretat que des de 2020 han detectat un increment de les ofertes que no permeten el teletreball.
Per sectors, l’estudi ha subratllat que el del TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) és capdavantera, amb un 13% de vacants d’ofertes. Tot i això, Pagés ha puntualitzat que “a més educació, més possibilitat de teletreball”. Per aquest motiu, ha precisat que perfils com ara desenvolupadors de programari les propostes d’ocupació són del 27,98% i de desenvolupadors web i multimèdia, del 26,23% i els enginyers en telecomunicacions, un 25,63%.
El 92,13% de les ofertes laborals a les comarques barcelonines
El baròmetre ha situat el liderat de la demarcació de Barcelona, perquè concentra el 92,3% de les ofertes laborals que inclouen l’opció de treballar des de casa. De fet, un 12,3% permeten l’ocupació a distància. Per contra, a les comarques tarragonines el 2,8%, a les gironines l’1,7% i a les lleidatanes l’1,6%. Precisament, les dues autores del treball han recalcat que Catalunya és la segona comunitat autònoma de l’estat espanyol on el teletreball té més incidència, per darrere de la Comunitat de Madrid.
El secretari general de Pimec, Josep Ginesta, ha vinculat aquest lideratge de Barcelona, a més de pel teixit empresarial, “per les dificultats de mobilitat”. “Els dèficits amb mobilitat col·lectiva afavoreixen que hi hagi una major demanda”, ha reblat Ginesta, perquè “afavoreix el benestar” dels treballadors.
Per una altra part, Ginesta ha lamentat que aquesta modalitat de treballar “no ha progressat en la mesura que pensàvem que podria fer-ho”. En aquest sentit, ha criticat la regulació per la “rigidesa” que implica i ha reclamat que es permeti “la flexibilitat”. I que ho faci, ha recalcat, des de la “vessant normativa com des de la negociació col·lectiva”, ja que, segons ha dit, “si s’imposen els criteris de l’empresa gran” suposa que “les petites tinguin més dificultats per accedir aquest sistema”. El secretari general ha reconegut que tot plegat requereix de “corresponsabilitat”, tant des de l’àmbit empresarial com dels empleats.
