Un estudi liderat pel CREAF i la UAB i publicat a ‘Journal of Ecology’ conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, s’ha detectat que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint. Així, a zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera i, en canvi, estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i que amb l’increment de les temperatures ja no hi poden viure.
Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer, que fins ara no hi podien créixer perquè hi feia massa fred i que ara, amb la pujada de les temperatures, sí que ho poden fer.
“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà. Per fer-nos-en una idea, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar i la nostra recerca hi aporta noves dades de com pot afectar a la distribució dels arbres”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB.
Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i, per tant, gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.
Arrels i fulles millor adaptades
La recerca també ha identificat alguns trets que fan que uns arbres estiguin millor adaptats que altres als ambients més àrids o humits. En el cas de condicions seques, destaquen les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes en relació amb la mida total de l’arbre, ja que poden accedir a capes més profundes del sòl per aconseguir aigua i, per tant, sobreviure a la manca d’aigua.
