Un estudi clínic, liderat pel Grup de Càncer de Pròstata del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha identificat noves claus per personalitzar el tractament de càncer de pròstata metastàtic. Es tracta de l’assaig clínic, de fase 2, ZZ-FIRST i ha analitzat la combinació dels medicaments talazoparib i enzalutamida en pacients amb alta càrrega tumoral que no havien rebut prèviament tractament hormonal. D’altra banda, la investigació ha apuntat la necessitat de reforçar el tractament d’aquesta patologia amb inhibidors PARP amb la finalitat de maximitzar els beneficis per als malalts.
L’assaig, publicat a la revista ‘Nature Medicine’, ha comptat amb 54 pacients, 37 dels quals van ser tractats amb enzalutamida i talazoparib i 17 amb enzalutamida en monoteràpia. El primer grup va aconseguir que el temps que transcorre des de l’inici del tractament fins que la progressió del tumor es detecta mitjançant imatge mèdica, de 45,3 mesos, enfront dels 31,1 en els pacients tractats amb enzalutamida en monoteràpia.
Per una altra part, el temps fins a la progressió del biomarcador del càncer de pròstata en sang (PSA), i fins al desenvolupament de resistència a la castració també va ser més prolongat en els pacients tractats amb la nova combinació.
Els resultats del ZZ-FIRST s’alineen amb les dades emergents d’un altre assaig de fase 3 més ampli, que mostren que el benefici de les combinacions d’inhibidors del receptor d’andrògens i inhibidors PARP és “clarament més gran” en malalts amb tumors dels quals presenten alteracions en gens de reparació de l’ADN.
