Un estudi impulsat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) en col·laboració amb diverses universitats d’abast internacional alerta que viure de lloguer ja no és una etapa transitòria pròpia principalment de joves, sinó cada vegada més un règim permanent marcat per la inseguretat residencial, la precarietat econòmica i la desigualtat patrimonial. L’informe, que analitza les condicions de vida de la població inquilina a Barcelona, Madrid, Lisboa i Buenos Aires, constata que aquest tipus de model residencial creix de manera global, fins al punt que el segle XXI suposa “un punt d’inflexió” en relació amb la segona meitat del XX. A les quatre ciutats, la major part de la població inquilina es compon d’adults d’entre 30 i 64 anys.
Una altra de les constatacions de l’informe és que entre 7 i 8 de cada 10 inquilins no tenen expectatives d’heretar un habitatge, i molt pocs tenen expectativa de compra. Segons l’estudi, això es deu al fet que els llogaters competeixen amb inversors per a l’adquisició dels habitatges existents. A Barcelona i Madrid, el 44% de les compres del 2020 van ser amb hipoteca. A Lisboa el percentatge baixa al 41%, i a Buenos Aires és només del 10%.
Alhora, la investigació considera que a Barcelona, Madrid i Lisboa, els contractes de lloguer “no ofereixen garanties reals d’estabilitat”, atès que són de durada limitada “i sense control de preus”. Es tracta d’un fet que, afirma l’informe, s’explica per un procés “històric” iniciat la segona meitat dels anys 70 del segle XX de “supressió legal dels drets i garanties dels llogaters, i en particular dels controls de lloguer i els contractes indefinits”. A totes les ciutats analitzades, la precarització dels contractes i la informalitat “van en augment”. A Barcelona, Madrid i Lisboa, el contractes protegits “estan en procés d’extinció”.
D’altra banda, la investigació detecta que a Barcelona i Madrid el 42,18% dels inquilins ha trobat “barreres” per llogar, unes traves que “van en augment”. A més, “l’erosió” dels drets dels inquilins té un impacte “negatiu” sobre la qualitat dels habitatges, i genera “un major amuntegament i convivència forçada, que afecta cada cop una capa major de la població”.
Així, el mercat de lloguer “genera condicions d’habitabilitat deficients”, extrem que palesa el fet que a Barcelona, Madrid i Lisboa “més del 80%” dels llogaters “declara patir problemes greus al seu habitatge”.
Altres dades que posa de manifest la investigació és que entre un 30 i un 44% dels llogaters que s’han mudat recentment ho han fet “de manera forçosa”, o que fins a un terç dels inquilins creuen que s’hauran de mudar en el pròxim any, “principalment per pujades de preu o no renovació del contracte”. 6 de cada 10 llogaters fa menys de 5 anys que està a l’habitatge actual.
A més, entre un 30 i un 40% de les llars de llogaters destina més de la meitat dels ingressos a pagar el lloguer, en un mercat que, a banda, és “opac”. Molts llogaters “no saben qui és” el propietari o no en tenen prou informació, una “manca de transparència” que “debilita” el poder negociador dels inquilins i “obstaculitza la formació de polítiques públiques eficaces”.
Per tot plegat, l’informe proposa una adaptació dels règims de propietat sobre el mercat de lloguer per dotar de “més protecció” els inquilins i “evitar l’augment de la desigualtat urbana”. Per fer-ho aconsella mesures com ara contractes estables i indefinits, regulació de preus, impostos progressius sobre la propietat i les rendes, prohibició de la compra especulativa, ampliació del parc d’habitatge pública de lloguer i mecanismes d’adquisició preferent per part d’inquilins i administracions públiques.
