Un de cada cinc catalans, 1,5 milions de persones, viu en situació d’exclusió residencial. Així es desprèn de l’informe FOESSA 2024 que ha presentat Càritas i que ha alertat que l’habitatge i la precarietat laboral són el principal motor de l’exclusió social, que a Catalunya afecta el 17% de la ciutadania, 1,35 milions d’habitants. El treball ha alertat que el 13,3% de la població cau en la pobresa severa després de pagar les despeses habitacionals i que el 12,6% viu en amuntegament greu. A més, ha mostrat que el 6,3% resideix en habitacions de relloguer, ocupant immobles, o està en procés de desnonament. Alhora, el 38% dels catalans tenen una feina precària, un fet que s’intensifica entre els joves que no s’emancipen fins als 30 anys.
Segons l’Informe FOESSA una mica més d’1.350.000 persones -una de cada sis residents a Catalunya- es veuen afectades per processos d’exclusió social, el 17% de la població i 73.000 persones més que el 2018. D’aquests, un 8,7% pateix exclusió moderada i un 8,4% exclusió severa.
L’informe ha revelat que l’habitatge continua sent el principal motor de desigualtat i exclusió social. Un total de 568.000 llars, on viuen gairebé dos milions de persones, pateixen precarietat residencial. D’aquestes llars, el 13,3% de la població cau en pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge posant en risc una alimentació adequada o abandonant tractaments mèdics, i una de cada cinc persones es veu obligada a reduir la despesa en subministraments bàsics com la calefacció. Alhora, el 12,6% viu en amuntegament greu – amb menys de quinze metres quadrats per persona – i el 6,3% pateix tinença en precari, amb risc imminent de desnonament o ocupació temporal. En conjunt, una de cada cinc persones es troba en situació d’exclusió residencial, prop d’1,5 milions de persones.
Treballar ja no protegeix de l’exclusió
D’acord amb l’informe, l’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta 1,4 milions de persones a Catalunya, el 38% de la població ocupada. Raúl Flores, coordinador del IX informe FOESSA, ha assenyalat que “treballar ja no salva de l’exclusió” perquè el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa. Així, ha assenyalat que “la precarietat laboral s’ha convertit en la nova normalitat afectant una part considerable de la població activa”. Alhora, un 12,4% de la població viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa un any o més. Aquestes circumstàncies tenen conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la seva salut mental.
Multiplicadors de l’exclusió
Caye Gómez, membre de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, ha explicat que existeixen quatre elements que multipliquen el risc d’exclusió: l’origen familiar, l’educació, la salut i l’aïllament social. Així ha indicat que “l’exclusió social i la pobresa s’hereten” i ha assegurat que una persona que hagi crescut en un entorn pobre té el triple de probabilitats de trobar-se en una situació de risc de privació material, el doble de perill d’abandonament escolar prematur. A més, en aquests casos es multiplica per 2,4 les possibilitats de tenir una ocupació poc qualificada. “La meitat dels infants els avis dels quals eren pobres en l’etapa de criança dels seus fills són pobres actualment”, ha comentat.
Pel que fa a la salut, ha apuntat que l’exclusió deteriora la salut física i mental. Ha dit que la població amb malalties greus que no rep atenció mèdica ha passat del 3% el 2018 al 5% el 2024. A banda, ha afirmat que en les persones en situació d’exclusió severa es dupliquen els diagnòstics de depressió i ansietat.
En relació amb aquest tema, Raúl Flores ha parlat de l’actual sistema sanitari i ha dit que s’està permetent “que l’accés a la sanitat depengui de la cartera” convertint un dret fonamental en un privilegi i consolidant un sistema dual on la sanitat pública assumeix el més complex i la població amb menys recursos, mentre els serveis privats capturen la demanda solvent i el més rendible.
Per altra banda, tant Gómez com Flores s’han referit a l’aïllament social i han apuntat que s’ha detectat un agreujament d’aquesta mena de situacions per canvis sociodemogràfics i tecnològics, com la disminució de la mida familiar, la dispersió geogràfica i l’augment de llars uniparentals o unipersonals. En concret, han detallat que l’aïllament social s’ha quadruplicat en situacions d’exclusió severa, passant del 4% al 16%. “Allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera”, ha assenyalat Flores.
Els rostres de l’exclusió
Els col·lectius més afectats per l’exclusió són els infants, els joves, les dones i les persones migrades. La població més jove pateix especialment, donat que un de cada tres infants i adolescents es troba en aquesta situació. Aquesta taxa ha pujat del 18% el 2018 al 33% el 2024.
A més, les llars encapçalades per dones també tenen un risc més elevat, amb una de cada cinc en situació d’exclusió. A més, l’informe ha constatat que el 43% de les persones migrades pateix exclusió, i que aquesta xifra arriba al 75% si els individus estan en situació administrativa irregular. L’informe hi afegeix els joves, que tenen un futur desdibuixat normalitzant la precarietat laboral i sense poder accedir a l’habitatge.
En aquest sentit, Flores ha destacat que “no fallen les persones, falla el sistema” i ha afirmat que el mite de la passivitat de les persones en situació de pobresa i exclusió social és “totalment fals” perquè tres de cada quatre persones tenen activades estratègies d’inclusió com treballar, estudiar o formar-se, demostrant l’esforç individual per millorar la seva situació. “Parlo d’aquesta idea que viuen de les prestacions socials, sense cercar solucions i sense emprendre accions per a la seva inclusió”, ha comentat.
Propostes per frenar la fractura social
Davant d’aquest escenari, el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha afirmat que la barreja de “precarietat, desigualtat i crisi ecològica” està alimentant un clima d’incertesa constant. Això dona ales a la por i “debilita l’acció col·lectiva i la confiança social”. Alhora, ha dit que la desinformació i l’ús polític de la por fragmenten la convivència i erosionen la democràcia.
Ha reclamat polítiques integrals i coherents “començant per un pacte d’estat per l’habitatge, on l’ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritari”. També ha demanat ampliar la moratòria dels desnonaments fins que les famílies afectades no tinguin una alternativa, especialment quan es tracti de col·lectius vulnerables o amb infants implicats. Així, ha defensat la protecció dels infants i joves, assenyalant que la prestació universal per criança és una mesura clau per reduir la pobresa infantil.
A més, ha subratllat la importància de reforçar els vincles comunitaris: “No n’hi ha prou amb pedaços: cal un nou model de polítiques que previnguin, protegeixin i transformin”. A més ha demanat que el Parlament tiri endavant la proposta de llei per erradicar el sensellarisme.
En relació amb el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), ha demanat una única finestreta que faciliti els tràmits, una simplificació de la burocràcia en la tramitació telemàtica, que es faciliti la tramitació presencial quan la persona ho demani i que es continuï invertint en la Renda Garantida de Ciutadania malgrat que l’IMV cobreixi una part.
Per la seva banda, el delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, Javier Vilanova, ha destacat la importància de canviar les causes estructurals de la pobresa per garantir l’accés a drets bàsics a totes les persones. “El patiment dels altres ens ha d’interpel·lar i ens ha de fer moure per millorar la societat i cuidar el planeta”, ha manifestat.
