Un 32% dels joves catalans ha tingut idees suïcides i un 11% ha intentat materialitzar-les, segons dades preliminars del projecte Prosia-Y, que analitza els factors de risc i protecció de les conductes suïcides en joves a Catalunya. Un 26% s’ha autolesionat. Les dades s’han debatut a la jornada sobre joves i salut mental ‘Mood On: Què els passa als joves?’, que el Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha organitzat aquest dilluns a Barcelona en el marc de la Setmana de la Salut Mental 2025, del 6 al 10 d’octubre. Entre les noies la xifra d’intents de suïcidi puja al 20%, i un 40% s’ha autolesionat. Els experts consideren aquestes dades “alarmants” i han opinat que els centres educatius han de ser “un pilar clau” en la prevenció i l’atenció precoç.
Segons posa de manifest l’estudi, les persones immigrants o amb orientacions no heterosexuals presenten prevalences més elevades en les conductes suïcides. Factors com el trauma infantil, l’abús de substàncies, el baix suport social o la simptomatologia depressiva i ansiosa en són determinants. A més, l’ús de les xarxes socials com a via per alleujar el malestar emocional s’ha identificat com un predictor significatiu de conductes suïcides, tot i que l’ús abusiu sempre va associat a algun altre trastorn mental, afegeix la investigació.
En paral·lel, el Baròmetre de Salut Mental en Joves de Barcelona del 2023 indica que quatre de cada sis joves refereixen viure malestar emocional, mentre que l’enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) del 2021 apunta que la salut mental de la població adolescent empitjora, sobretot en les noies i als barris més desfavorits. Si el 2016 un 10% de les noies presentava risc de mala salut mental, el 2021 el percentatge era del 20%.
En aquest context, els experts han subratllat que la prevenció en els centres educatius amb tallers, protocols i formació per a docents és un element “crucial”, ja que constitueix una via eficaç per a la detecció primerenca. “La majoria de trastorns mentals s’inicien en edats primerenques, i per això és fonamental implementar serveis d’atenció i prevenció directament als centres educatius”, ha insistit Arnau Carmona, investigador del projecte PROSIA-Y del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
En el mateix sentit, els experts han subratllat la “necessitat” de dotar els centres de recursos estructurals, com per exemple incorporar la figura del psicòleg clínic. Això permetria “obtenir una radiografia actual de la salut mental al centre, monitoritzar-ne l’evolució i orientar les estratègies d’intervenció, alhora que es facilita la detecció precoç i la derivació quan calgui”, apunta Carmona. Destaquen també la importància de fomentar “habilitats socioemocionals com l’empatia, la resiliència i l’assertivitat” a l’aula amb “una integració curricular real, no com un complement”.
