Des de començament d’any ja s’han produït diversos plens absoluts a diferents sales de concerts de la ciutat. És una bona notícia perquè vol dir que l’esforç per part de l’organització no és en va i que, finalment, la gent respon a les ofertes musicals. Llàstima que aquest fenomen només se sol produir amb propostes que procedeixen de la imitació o el plagi.
Al marge de l’excel·lent entrada dels incansables Dr. Calypso al Cotton Club, la resta de plens han estat amb bandes tribut, que han posat de moda el terme anglosaxó ‘sold out’. Nightrain To Paradise van triomfar a La Boîte amb el seu particular tribut a Guns’n’Roses a La Boîte, sala que aquesta nit rep Let’s Quo fent el mateix amb Status Quo.
El cartell d’‘esgotades les entrades’ es va penjar fa una setmana amb Black Ice rememorant els moments més èpics dels AC/DC al Cafè del Teatre, espai on aquesta nit també s’han quedat sense per a La Reina del Pop emulant a La Oreja de Van Gogh. Això no és tot, perquè a tres setmanes de la nova visita dels sempre benvinguts El Último Tributo ja no hi ha paper. La febre per les bandes tribut és evident, molt més que quan anys enrere es van prodigar els grups ‘clones’.
Les properes cites seran amb Derivas, de tribut a Héroes del Silencio, i Loca, a Luz Casal. No m’estranya que els músics que fan les seves cançons estiguin decebuts. Fins i tot alguns m’han confessat que els contracten més si en fan versions. Banda tribut és sinònim a ‘sold out’. Trist però cert… Oh yeah!
