En el món segueixen actives moltes guerres. Les més properes la d’Ucraïna i la de Palestina. Les dos porten molt de temps enquistades. L’agressió russa dirigida per Putin no s’atura, matant gent civil, destruint cases i instal·lacions necessàries per la seva vida ordinària. Ja ha acceptat que està en guerra i amenaça a tota Europa, recordant a més que té bombes atòmiques; segueix tenint enganyat al poble amb propaganda imperialista i tota classe de fake news, com acusar a Ucraïna de l’atemptat islamista a Moscou.
Per altre costat, Netanyahu no s’atura. La bona notícia, encara que ha trigat mesos en aconseguir-se, és que el consell de seguretat de l’ONU ha aprovat el cessament immediat de la guerra durant uns pocs dies –el que queda del Ramadà– encara que no sembla serà efectiva, ja que Israel sol desobeir l’ONU, i a més segueix rebent armament dels EUA.
Altres guerres sols surten als mitjans de comunicació de tant en tant, pel que sembla no existeixen, però milions de persones les pateixen. Nosaltres estem, gràcies a Déu, vivint en pau, però molts conciutadans ho passen molt malament, sigui a casa seva amb problemes de convivència sigui per manca de recursos, de feina, de casa. ¿Podem quedar al marge de totes aquestes persones que pateixen, properes o llunyanes?
Tothom volem ser feliços, i ser-ho sempre, no a estones. Per aconseguir-ho no val l’individualisme, ja que som éssers socials. Ens afecta el patiment i mort d’un animal, més encara el patiment d’éssers humans com nosaltres. Cal que posem el nostre gra de sorra (cosa que està a l’abast de tots). La pau, com la democràcia, s’ha de treballar. Podem, entre d’altres actuacions, col·laborar amb ONG que treballen per la justícia social i la pau, anar a manifestacions que denuncien les guerres i les injustícies, viure en pau, no ser agressius ni tractar malament els altres, ser portadors de pau, votar en conseqüència aquells partits polítics que s’hi comprometin.
Avui se celebra la Pasqua, la resurrecció de Jesús, que va ser torturat i clavat en creu pel seu compromís a favor dels pobres, dels marginats, malalts, per les seves crítiques als poders religiosos i polítics de l’època. Representa l’esperança que el mal no triomfarà, que la humanitat ressorgirà gràcies a les bones persones. Sense esperança no es pot ser feliç. La salut mental està disminuint malgrat els avenços espectaculars de la medicina i la ciència i tecnologia. Distreure’s per no fer silenci i entrar dins nostre, reforçar el nostre jo, controlant el nostre ego, i cercar un sentit a la vida que ompli inclòs en moments de contrarietats, fracassos, malalties, s’ha demostrat abastament que no és cap solució, al contrari, no hi ha pastilla que arregli el nostre malestar profund. Cal perdre la por i sortir d’un mateix, socialitzar-nos i compartir, no posar-nos barreres per intentar desensibilitzar-nos davant el sofriment aliè, cosa que és antinatural i té un cost en salut. Feliç diumenge de Pasqua i dilluns de la mona!
