La paciència és la capacitat de mantenir la calma, la serenitat i l’autocontrol davant de situacions difícils, estressants o d’espera prolongada sense alterar-se. Es defineix com una virtut activa i una habilitat apresa que permet gestionar les emocions, tolerar la incertesa i persistir en la cerca d’objectius malgrat les adversitats.
Un pacient és una persona que rep atenció mèdica, se sotmet a un examen o tractament, o pateix una malaltia. El terme, derivat del llatí ‘patiens’ (patir), es refereix tant al subjecte d’atenció sanitària com a qui té la capacitat de patir amb paciència.
A la medicina moderna, el pacient és un soci actiu, no només receptor. És increïble com està muntat el negoci de la salut en aquest país de cues d’espera i de tracte a les persones com si fossin números. Alguna cosa ha d’anar fatal en aquesta societat que compartim quan et passes tota una vida laboral pagant una Seguridad Social (només m’agrada el grup del mateix nom) i que en precisar els seus serveis el tracte és molt precari.
Intolerable hauria de ser el fet d’estar pagant altres clíniques privades per por de caure malalt i rebre un tracte més digne de l’habitual. La salut cada cop és més cara (quina cara que tenen!) i pacients ho som tots tard o d’hora. La paciència és la facultat de saber esperar quan alguna cosa es desitja molt i la paciència també és la vestimenta que cal col·locar-se quan cal anar de metges, per tal de no caure en la desesperació. Al final tots som ‘patiens’… Oh yeah!
