Tot és possible

L’endemà que l’equip tècnic enviat al MNAC pel govern d’Aragó acabés la feina, la premsa aragonesa publicava una entrevista amb la conservadora-restauradora que dirigeix els treballs, Natalia Martínez de Pisón. A la pregunta de si “el trasllat de les pintures de Sixena és viable”, Natalia Martínez respon: “Sí, amb total fermesa. Les pintures es poden moure”. La tècnica de l’equip extern contractat pel govern aragonès, detalla que les dades que han pogut recollir durant l’estada al MNAC “ens permeten dir que el trasllat és tècnicament viable i desitjable. En un conjunt tan malmès, el context original ho és tot”. Per si quedava algun dubte, Martínez de Pisón conclou: “No estem davant d’un repte tècnic insalvable”. Sorprèn que el diagnòstic de la tècnica enviada per Aragó estigui als antípodes del que sostenen el CSIC, totes les universitats i tots els organismes internacionals especialitzats que ha requerit el MNAC. És clar que el trasllat dels murals és possible. L’exigència és com fer-ho amb un grau d’excel·lència que no danyi el llegat. És evident que de la perfecció absoluta fins a l’Ecce Homo de Borja hi ha molt camp per córrer. El dilema és saber a quina distància es volen quedar del rebatejat Ecce
Mono de Borja. No és un dilema menor perquè el resultat pot derivar en demanda de responsabilitats per haver malmès patrimoni nacional. Els professionals de la restauració no tenen reconeguda la clàusula de consciència que els alliberi de fer treballs en contra del seu criteri. Martínez de Pisón ha dit que el trasllat és possible, però que el faci el MNAC.