…la calor es resisteix a tocar el dos. Si de cas, els 40 del baròmetre. Les vacances (pagades o no) sí que tenen els dies comptats. Es marceixen idees i s’afebleixen coses i cossos. El vuitè mes de l’any segons el calendari gregorià està dedicat a la memòria d’Octavi August, fundador de l’Imperi Romà i, per tant, el primer emperador, aquell paio que va etzibar al morir: ‘Acta est fabula, plaudite’. És a dir, ‘La comèdia s’ha acabat. Aplaudiu!’. Ara i aquí, però, la comèdia humana segueix fent la viu-viu. Com el socarrimat estiu. Agostegen els suats tòpics estiuencs, com ara: anar a llocs i fer-nos immortals selfis i penjar-les al guatsap i/o instagram; organitzar sopars de duro al voltant d’uns plats freds i converses frívoles; i sobretot llegir, ara sí, aquells llibres que al llarg de l’any han hivernat damunt la tauleta de nit. Tant és ‘El procés’ de Franz Kafka, com el darrer bestseler de la Maria Dueñas. Per si de cas em perdo, vagarejo amb el Santiago Rusiñol de ‘L’alegria que passa’, de quan el pintoresc Modernisme planta cara al primmirat Noucentisme. I rellegir ‘Agosto’ de la Tracy Letts, comèdia negríssima sobre la família Weston, amos i mestresses de converses àcides, iròniques. ‘La pols penja pesant en les avorrides catalpes, les cigales raspen interminablement l’aire de grossor’, conclou Howard Starkes.
Sessió: No iniciada
