El viatge de regrés del Pirineu de Lleida per la carretera N-230 té una parada habitual a Pont de Montanyana, el poble ribagorçà que té la meitat a l’Aragó i l’altra meitat a Catalunya. Si la gana no espera, Casa Isidro ho aparia amb molta disposició. Un altre costum tradicional és aturar-se a la carnisseria de Toñet el Llarc a comprar carn de corder. Lamentablement, aquesta vegada no estava Antonio Ferro, traspassat fa uns anys. La vídua Rosa Martínez segueix al peu del canó amb els seus dos fills, José María i Pedro Ramón. “Aquí seguirem ni que sigui pel record del meu marit”, m’explica amb els ulls plorosos. La carn que serveixen a la carnisseria de Toñet el Llarc és d’anyells de llet, per això és tan tendra i saborosa. “Alguns no han menjat res més que la llet de la mare”, detalla la Rosa amb un aire d’orgull indissimulat. L’altre secret és reposar les canals catorze hores a la sala de trossejar les peces i a la cambra. Ho recull un reportatge que els va fer al Vivir de La Vanguardia el periodista de Bonansa Javier Ricou. El retall emmarcat presideix la botiga. Els ramats de la família pasturen pels paratges de la Ribagorça, pels camps i pels boscos. Tenen centenars d’ovelles. Els beneficis de la ramaderia extensiva són valorats més que mai a l’estiu quan els incendis forestals tornen a flagel·lar el territori. Els ramats són la millor manera de donar equilibri al medi ambient. A cal Toñet el Llarc no arriben els efectes de les grans teories polítiques. A cal Toñet el Llarc sobreviuen com poden, ignorant que són el futur.
Sessió: No iniciada
