Una mica més orfes sense Robert Redford. L’estil, es té o no es té, no es pot comprar ni imitar ni copiar. I normalment, i en contra del que un pot creure, no surt de la bellesa ni la riquesa, sinó de l’ànima. Mentre m’assabentava de la seva mort estava escrivint una notìcia sobre el nou transport públic entre el Pont de Suert i Tremp i rebia les queixes dels pobles que han deixat sense parada. Dies després va estrenar-se un altre transport públic, elèctric, a Cavallers, que no tindria sentit que més endavant no s’utilitzès també per altre serveis a la Vall de Boí. La mobilitat sostenible que ens volen inculcar des dels despatxos hauria d’anar acompanyada de justìcia i racionalitat per als usuaris. Els meus pares em van ensenyar a agafar el metro sola als 9 anys, el cotxe no es tocava entre setmana, era un luxe de diumenges per anar al Tibidabo, Montjuïc, Arenys de Mar o el Rompeolas. Anys més tard he utilizat amb asiduitat l’Alsina i l’Alsa per viatjar a Lleida i Barcelona des del Pirineu. Transport públic i mobilitat sostenible sí, sempre, però amb equitat per a tot el territori. Fa anys l’amic Xavi Benages viatjava en Vespa per la Vall. Era, com Robert Redford a cavall, el Jeremiah Johnson del Pla de l’Ermita.
Sessió: No iniciada
