Demà és el gran dia. Arriba el Sorteig de Nadal i molts somiatruites restaran pendents de la gran estafa, segons aquest humil opinador. Legalment, no és cap estafa, és clar, però no entenc aquesta dèria de la gent per pagar més impostos a l’Estat, tot i que disfressats amb vestit d’il·lusió inconscient i primària. Hom vol guanyar diners fàcils, aquesta és la base dels jocs pecuniaris. Cal recordar, però, que l’Estat es queda bona part de la recaptació (aquest any uns 3.860 milions d’euros). Però si et toca, també cal pagar una bona part a Hisenda. Jo fa uns anys que vaig decidir no comprar mai loteria i si alguna vegada ho he fet, ha estat ‘obligat’ pels amics. Soc d’aquells que no té cap problema per no comprar butlletes que t’ofereixen a l’empresa, els coneguts, les entitats, etcètera. “I si després toca?”, em recriminen els fanàtics ludòpates. “Doncs me n’alegraré”, responc jo. Conec una persona que fa temps jugava molts diners a la loteria de Nadal, unes 100.000 pessetes. Un any es va cansar de tirar diners i va deixar de jugar. Satisfet, va dir: “Amb el que m’estalviaré en deu anys, hauré guanyat un milió de pessetes”. Un home amb seny. Dit això, desitjo, estimats lectors i lectores, que tingueu sort i que us toqui la Grossa.
Sessió: No iniciada
