Ens han deixat dues dones amb vides ben aprofitades. Claudia Cardinale i Jane Goodall. Quantes dones es diuen Claudia perquè els seus pares eren fans de la bellíssima actriu, l’única que li va dir no a Marlon Brando. Quantes dones han seguit les passes de l’etòloga. La de Cardinale és una vida més frívola, la de Goodall ens interpel·la i així ho demostren les mostres d’admiració. La biòloga defensava una visió local de la solidaritat, la voluntat de canviar les coses properes enfront de la incapacitat per canviar les llunyanes. La solidaritat humana és selectiva. Som solidaris amb causes llunyanes i poc o gens amb les properes. Goodall va plantar cara a l’ortodòxia científica que li censurava que tractés els animals com a subjectes amb ment i emocions. Sempre responia que el seu millor professor havia estat el seu primer gos. És probable que alguns dels que l’enalteixen donen suport a causes com la Flotilla, però passen de llarg quan veuen patir persones o animals prop de casa, per exemple. No estan obligats a fer-ho, òbviament, però la gran contradicció humana és aquesta, i és la que no ens permet aturar la destrucció del planeta, no concebre el canvi global sense canviar les petites coses quotidianes i pròximes.
Sessió: No iniciada
