Mentre Torre Pacheco viu en tensió per la violència contra els immigrants, les enquestes afegeixen neguit. Puja l’extrema dreta. El segon baròmetre d’opinió política del 2025 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya, publicat ahir, abunda en un escenari preocupant. Els dos partits que creixen són Vox i Aliança Catalana. El partit d’Abascal caldeja el clatell del Partit Popular d’Alejandro Fernández, tot i que la formació del tarragoní evita que l’avanci Ignacio Garriga. La major estirada ultra és de Sílvia Orriols. Dels dos diputats al Parlament que té, passaria a deu o onze, és a dir, quintuplicaria els resultats. Malgrat tot, el PSC podria mantenir el Govern pels pèls. Salvador Illa continua sent el polític català més valorat, però amb un cinc pelat. Els sociòlegs i els politòlegs interpreten l’ascens extremista com una conseqüència del desencant dels votats, sobretot joves. La dificultat per trobar habitatge, l’encanteri dels discursos radicals i el desencís pel comportament dels partits tradicionals, arrosseguen l’electorat més tendre a cremar-ho tot. Un altre factor no menor és el canvi de la comunicació social. El discurs assenyat dels mitjans històrics rellisca. Un nou terme resum la situació: “viral”. Les notícies i els editorials dels diaris no s’han fet mai “virals”. Un tictoquer o un vídeo gravat amb el mòbil, sobretot si és ferotge, es pot fer “viral” en qüestió de segons i condicionar el comportament social. El periodista de la CNN Christiane Amanpour va dir que “el que publiquen els mitjans modela com pensem, com votem i com actuem. És una responsabilitat immensa”. Això era abans. Ara pintem menys que un mico filós.
Sessió: No iniciada
