El 1915 van saltar les alarmes per l’interès de col·leccionistes nord-americans a adquirir pintura mural dels Pirineus. Un dels interessats en el romànic català era Rockefeller. Donat que alguns rectors havien començat a vendre obres, es crea la Junta de Museus de Catalunya que, entre 1919 i 1923, organitza la primera campanya d’arrencament i trasllat de pintures murals. Entre les obres que es van extreure del seu lloc figurava el conjunt pictòric de Sant Climent de Taüll i el seu famós Pantocràtor, una de les icones de l’art romànic català. Actualment, les pintures originals estan al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El seu trasllat des de la Vall de Boí fins a Barcelona va ser una odissea. Per extreure els frescos de les parets es va contractar el restaurador italià Franco Steffanoni, expert en una tècnica anomenada strappo (estrebada). Les teles es van traslladar amb mules fins a la Pobla de Segur i amb tren i camions fins a Lleida i Barcelona. Durant la Guerra Civil es van resguardar a Olot. El 1937 es van dur a París per l’Exposició Internacional. Sembla evident que si hi ha voluntat de traslladar unes pintures murals és possible fer-ho. També sembla lògic que si en el cas de les pintures de Sixena impera el principi de conservar l’art en el seu lloc d’origen, també hauria de regir en el cas de Taüll. Amb aquesta idea de buscar raons he visitat Sant Climent de Taüll i he quedat impressionat per la recreació amb video mapping de com era la decoració del temple. L’original se’l poden quedar a Barcelona ben resguardat. Estic convençut que les pintures de Sixena farien més goig amb mapping. Però els manyos són molt manyos.
Sessió: No iniciada
