L’empresari Jaume Saltó va revalidar el 13 de setembre el càrrec de president de la Cambra de Comerç de Lleida per quatre anys més en obtenir un total de 34 vots dels 35 presents en el ple de la Cambra.
-Un fet a destacar del nou ple de la Cambra és la presència de sis dones i de joves empresaris.
A les eleccions es tria l’empresa, que és qui nomena el representant, però s’ha intentat que s’escollissin dones. Hem aconseguit baixar també la mitjana d’edat perquè s’ha incorporat gent més jove i també han entrat a formar part empreses molt importants del territori com és el cas de la Corporació Alimentària de Guissona i Vall Companys que són referents en el sector agroalimentari que són grans tractores del territori.
-Quins són els principals objectius del nou mandat?
És un mandat continuïsta perquè la legislatura que ha acabat es va veure truncada per dos anys de pandèmia i no vam poder fer el que volíem. Tenim dos línies estratègiques importants a treballar. Una és crear un ecosistema d’innovació per posar en contacte les empreses i els autònoms amb els centres de recerca i la Universitat per dur a terme molts projectes d’innovació. L’altra, volem treballar la bioeconomia, la innovació i la tecnologia. Per tal de dur a terme els principals objectius es crearan dues comissions noves. A més, volem la sostenibilitat de la Cambra des del punt de vista econòmic perquè no tenim llei de Cambres; donar la màxima visibilitat a l’ens cameral davant el món empresarial lleidatà, impulsant les vuit delegacions repartides pel territori; volem ser l’element de cohesió de tot el teixit empresarial lleidatà; donar suport a les empreses de la demarcació en la millora de la seva competitivitat; promoure i defensar la connectivitat del territori amb els principals mercats; impulsar les infraestructures tecnològiques necessàries per dinamitzar el territori; atraure inversions des de la Plana, el Pirineu i Aran; contribuir a evitar el despoblament dels municipis, i ajudar el teixit empresarial a fer negocis i a les administracions a fer estudis i encàrrecs de gestió que els ajudi a agilitzar els tràmits en el seu dia a dia.
-Quines són les necessitats principals que té el món empresarial lleidatà?
Un és el sòl industrial, sobretot de parcel·les una mica grans, perquè les empreses de Lleida que vulguin créixer ho puguin fer i les de fora es puguin implantar al territori. En breu s’inaugurarà el polígon de Torre Solé, però les parcel·les són petites. Quant a la comunicació, l’AVE i Rodalies de Lleida per facilitar el desplaçament dels treballadors perquè puguin anar a treballar a les empreses. D’altra banda, s’ha de millorar la comunicació cap al port de Tarragona. És molt important que es construeixi l’estació intermodal de Torreblanca perquè cada dia uns 80 camions van al port de Tarragona per portar productes i si volem ser sostenibles hem d’aconseguir traslladar el material amb tren. A més, també les empreses abaratiran costos.
-La manca de sòl industrial no és l’única causa de la ‘fugida’ d’empreses lleidatanes a d’altres indrets com Aragó?
Es va fer un informe sobre la deslocalització d’empreses i una de les causes era la manca de sòl industrial. Però també hi ha la sensibilitat de les administracions locals i autonòmiques envers a les empreses que volen ampliar o créixer i per això necessitem una bona predisposició per ajudar-les i que no es posin traves. La Generalitat de Catalunya en general és una administració molt garantista, cosa que en altres comunitats autònomes, com Aragó, no exigeixen tant.
-Què no hi hagi bones infraestructures, és un gran handicap per a les comarques de Lleida?
Sí. Tenim un dèficit de manteniment de l’A-2, tot i que ara s’està arranjant la zona d’Alcarràs i Cervera, però són pegats. La sortida cap a França, per la Val d’Aran, l’A-14 que es importantíssim que estigui feta. Tot això, i el dèficit d’infraestructures ferroviàries ens condiciona en el tema logístic.
-És perillós l’excés de dependència del PIB lleidatà respecte al sector agroalimentari?
Fins ara ens ha donat bons resultats. De fet som una demarcació exportadora, tenim una balança comercial sempre positiva -fins i tot les vendes a l’exterior van créixer durant la pandèmia-. No hem de parar d’innovar, per exemple hi ha moltes oportunitats en el camp de la proteïna alternativa. De fet a la Fira de Sant Miquel hi ha uns espais on es parlarà molt d’aquest tema. El que era un problema, com les dejeccions animals, ara s’està convertint en oportunitats. Dins del marc de la bioeconomia s’han de crear productes i subproductes per fer energia i fertilitzants, entre d’altres. I no hem de perdre de vista l’oportunitat que tenim en el àmbit tecnològic relacionat amb el sector agroalimentari. També hem de desenvolupar solucions i dispositius per millorar i ser més eficients pel que fa al reg i l’aigua. Malgrat això, ens faltaria una indústria, que és la que genera llocs de treball més estables. Caldria que vingués una empresa gran sostenible i de valor afegit que ajudaria molt a revitalitzar el comerç.
-Perquè vingui una gran indústria s’hauria de tirar endavant el polígon de Torreblanca.
L’anterior govern parlava de Torreblanca i Quatre Pilans i l’actual Paeria descarta Quatre Pilans. Esperem que es tiri endavant. De fet, és fàcil perquè són terrenys propietat de l’administració, en aquest cas, de la Paeria i de l’Incasòl. A la resta del territori no ens ha de fer por; si aconseguim que vingui una gran empresa es convertirà en tractora i ajudarà els polígons més propers a créixer, amb firmes que fan serveis alternatius o productes per a aquestes grans indústries. Aquest és el revulsiu que ens fa falta a Lleida per créixer. Ja ha passat a altres províncies, però a aquí en no tenir sòl industrial estem molt aturats.
-Cap on ha d’anar l’Aeroport de Lleida-Alguaire després de 13 anys de la seva inauguració?
L’aeroport està clar que no ha de ser per a viatgers. Crec que els usos industrials logístics és el punt ideal. Penseu que els aeroports de Reus, Girona i Barcelona estan col·lapsats. Lleida hauria de ser l’aeroport logístic de Catalunya i també s’hauria de dedicar al manteniment d’aeronaus, formació de pilots, l’ús de drons i les proves de nous combustibles. Són àrees que s’haurien de potenciar. Ja s’hi han fet inversions, no es veu un creixement molt gran, però s’ha d’anar en aquesta línia i descartar que la infraestructura es destini als viatgers.
-Tindrem el cinquè pavelló a la Fira de Lleida?
El nou govern de la Paeria ha de decidir què vol fer. Tenen un pensament d’un nou espai firal que tots hi estem d’acord, però fins que no arribi aquesta zona hem de veure quins passos seguim. Tenim la necessitat d’un pavelló més perquè la Fira té un dèficit important en infraestructura en condicions i estem molt preocupats atès que la necessitem per donar cabuda a tots els expositors de Municipàlia, que és el saló estrella. Esperem que el nou govern s’ho estudiï bé i a veure que decideix. A tots els patrons ens agradaria el projecte de disposar de més metres quadrats de superfície i de més pàrquing davant de la Llotja, que comuniqués el recinte firal amb el Palau de Congressos a través d’una passarel·la i així tindríem un nou espai per a les jornades tècniques i les conferències. Hi ha el problema que l’administració és molt lenta i es pot donar el cas que arribem d’aquí a quatre anys a les eleccions municipals i encara no hi hagi cap projecte constructiu adjudicat. El que hem de fer és activar coses i no pensar en obres molt grans que no sabem si es duran a terme. Fins i tot es pot donar el cas que Fira de Lleida perdi el saló Municipàlia pel dèficit d’infraestructures, perquè els expositors es queixen des de fa temps de les condicions del recinte firal.
