El paisatge i tu sou u, arriba el setembre i, històricament, l’absència de notícies era una treva per estirar el fil del repòs estival i del somni de frescor que despunta. A tota Lleida, aquestes figues que semblen haver crescut per a tu, conviden a ser rampinyades a les fasseres dels horts, ens descriuen que el veritable canvi arriba. Pels vorals del Segre, alguna poma tardana encara penja i descriu l’entorn, potser una magrana que desperta la tardor. Ja fa temps que les estacions s’apiloten, però és innegable que el regal de transició del setembre és preuat com una tolla, salt, sallent o gorg. I amb aquesta imatge d’aigua i felicitat, imagino una capitomba triomfal que ha de ser el tret de sortida d’un curs haurem d’encarar, de nou, agafant el bou per les banyes.














