El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha reivindicat aquest dilluns l’ús del català, l’aranès el basc i el gallec al Congrés dels Diputats. Segons Sánchez, la decisió de modificar el reglament del Congrés per fer-ho possible “era imprescindible”, perquè “aquestes llengües formen part del gran llegat cultural del país, i les hem de cuidar”, però també és una aposta, perquè “protegir una llengua és també una decisió política, com ho és censurar-la i retallar-la”. “Hi ha qui té la temptació de caricaturitzar aquest esforç i qui inventa batalles i conflictes on només hi ha normalitat democràtica, i als qui raonen així els diré que, com en tantes altres conquestes, el temps acabarà donant la raó al progrés i la convivència”, ha dit.
A la clausura de l’acte del Dia Europeu de les Llengües que ha tingut lloc a l’Institut Cervantes, Sánchez ha afirmat que aquest és un pas “necessari” de reconeixement de la “pluralitat i riquesa” en llengües de l’Estat i d’una “Espanya de multitud d’accents” que té en la seva “diversitat” un “tresor que hem de preservar”.
Ha recordat que cal “protegir” la “riquesa lingüística”, i ha destacat que el seu govern treballa amb entitats com l’Institut Ramon Llull perquè “no hi ha res més evident en la vocació d’unir forces”. “L’orgull d’una identitat nacional no s’ha de confondre mai amb un sentiment tancat o el rebuig al coneixement dels altres”, ha sentenciat.
En aquest marc ha recordat que el Congrés rebutjarà previsiblement la investidura de Feijóo i donarà peu a un acord per a un govern de progrés. “L’Espanya d’avui es posarà de nou de manifest aquesta setmana”, ha dit, com “un país obert, modern, tolerant, plural en les ideologies, cultures, i divers en les seves llengües”, perquè “en una democràcia plena amb institucions sòlides que tradueixen en govern la voluntat popular expressada cada vegada que hi ha eleccions”.
En aquest marc, ha recordat que “es pot ser espanyol sense saber totes les llengües d’Espanya, però el que no té sentit és pensar que a Espanya només tenim una llengua prohibint, ocultant i esborrant totes les altres”.
“A Espanya, a diferència d’altres països, les llengües cooficials tenen un avançat nivell de protecció i reconeixement per mandat de la Constitució i de les lleis que n’emanen, però també perquè hem adquirit plena consciència que la pluralitat lingüística és un valor únic que ens defineix i ens fa ser com som”.
“Espanya ja va viure un temps en què les llengües cooficials estaven prohibides, afortunadament la nostra democràcia és forta i està preparada per respondre en totes les llengües, siguin quines siguin les preguntes, i crec que és el moment de donar-los el seu espai on està representada la voluntat popular d’una ciutadania que vol expressar-se en les seves llengües”, ha dit.
I és que, segons Sánchez, el català, l’aranès, el basc i el gallec “no només són llengües dels territoris on es parlen, són llengües que són patrimoni de tots i de totes”.
