No viurem cent primaveres, però encara farem revifar una falguera a l’ombra, amb l’afany nostre de dominar la rebel·lia de la natura. Passejarem per ribes de rius i, al primer albirament, voldrem caçar una fotja, potser no caldrà agafar-la amb les mans, però la voldrem transcriure en una imatge, tancar-la aquietada al paper, l’exhibirem com un trofeu nou i únic, amb la sola finalitat d’aplacar aquest desig de domesticar, de controlar allò que no ens pertany. La salvatgia que hem perdut bé l’haurem de recuperar d’alguna manera. No als coloms a la terrassa perquè embruten, no a les herbes, han d’estar contingudes en petites fronteres anomenades parterres, fins i tot les orenetes han hagut de recórrer a la justícia per no ser elles les ajusticiades, salvatgia, amigues, salvatgia!
Sessió: No iniciada
