Farà gairebé seixanta anys que vaig visitar Aigüestortes per primera vegada. Vam fer la mateixa ruta que Franco. Anàvem un grupet de joves entre els quals hi havia el futur doctor Vaquer, ginecòleg lleidatà que exerceix a Tarragona. Els seus pares tenien una botiga de pinsos al carrer Vallcalent de Lleida. Vam fer la travessa d’Espot a Boí pel Portarró. En una altra ocasió vam passar des de la Vall Fosca per Delluí. L’última visita ha estat la setmana passada. Aquesta vegada només hem arribat fins a l’estany Llong. Algú més valent ha estirat fins al Rodó. Aigüestortes neix del Pla Macià de l’Alt Pirineu (1932-1934) impulsat per la Generalitat republicana per “transformar l’Alt Pirineu en un territori estratègic”. Recollint propostes del Pla Macià, Franco visita Aigüestortes a finals de setembre de 1955, travessa el Portarró per un camí obert expressament perquè el Generalísimo pogués passar amb Land Rover. Va fer nit a la Farga, un xalet de luxe que va construir ENHER per a visitants distingits. Diuen que Franco va quedar tan encisat pels paisatges que el 21 d’octubre següent firmava personalment el decret de creació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El franquisme volia escampar una imatge de preservació de la natura, malgrat l’hiperaprofitament hidroelèctric. El Parc està impecable, tot i rebre gairebé 700.000 visitants a l’any. El manteniment és exemplar amb les passeres renovades, amb circuit adaptat per persones minusvàlides. Aigüestortes ofereix natura a l’abast de tothom. Mentre delectava la vista entre l’esclat de bellesa vaig preguntar-me què no hauria ideat Antoni Gaudí si hagués visitat Aigüestortes. O potser no hauria tocat res perquè la bellesa d’Aigüestortes és insuperable.
Sessió: No iniciada
