El Festival Internacional de Fado de Catalunya – InterFado arriba enguany a la 15a edició amb la voluntat de continuar apropant aquest gènere al públic català.
La directora artística, la fadista lleidatana Carolina Blàvia, explica que el festival “ha anat evolucionant al llarg dels anys, però sempre ha mantingut el fado com a leitmotiv, amb una clara vocació internacional.” En aquest camí, considera que Lleida s’ha convertit en una referència d’aquest gènere, almenys a Catalunya, amb músics vinguts d’arreu del món.
La iniciativa va néixer de la trajectòria de Blàvia com a fadista i de la seva vinculació amb l’Orfeó Lleidatà, amb qui coincidia en alguns concerts. D’aquelles converses, va sorgir la idea de crear un festival. La proposta va arribar també al Consolat de Portugal, a Barcelona, que va mostrar-hi interès i que ha col·laborat amb el festival des dels seus inicis.
Blàvia assegura que la selecció artística parteix de la qualitat, però també de la voluntat de fugir dels grans noms i donar espai a veus que no acostumen a aparèixer en altres festivals. “Optem per donar a conèixer aquelles veus i propostes que no veiem freqüentment en altres mostres”, explica. Enguany, Presidencial, des de Portugal, i Fado Libre, resident a França, presenten dues mirades diferents sobre el gènere. “Ens apropen al fado des de l’actualitat”, assenyala Blàvia, en una edició que defineix a partir de la tradició, la modernitat i la trobada cultural.
L’InterFado manté també la seva vocació territorial, amb presència en tres de les quatre demarcacions catalanes, i un públic fidel que, segons Blàvia, respon especialment bé a les propostes de música del món. La gastronomia, amb sopars portuguesos i un taller de cuina, completa un certamen que vol anar més enllà de l’escenari.
El repte, ara, és mantenir l’equilibri. Com a fundació sense ànim de lucre, l’Orfeó busca “ser sostenibles” per poder continuar oferint el festival sense renunciar a la qualitat.
Per a Blàvia, arribar a aquesta 15a edició és “una satisfacció, un honor i una manera de contribuir a la cultura de la ciutat que m’ha vist créixer.”
