Un dilluns qualsevol de novembre, Messi torna a trepitjar el Camp Nou sorprenent a culers i aficionats del món futbolístic. Tal irrupció interpel·la a la junta directiva, atès que vindica un homenatge a qui ha estat el millor jugador del Barça i del món en escreix. Ras i curt, Lionel Andrés Messi Cuccitini mereix un homenatge majúscul al Camp Nou. Nogensmenys, a Messi li manca una cosa: parlar català. Qui canta lletres de cançons en català sense complexes ni retrets és Oques Grasses, en contrast amb Rosalía que canta amb l’escolania de Montserrat en castellà. És sabut per hom que les institucions s’han de fer valdre per a mostrar al món que Catalunya és un país solvent en llengua i cultura. D’afegitó, l’estil eclèctic del grup de música Oques Grasses ens abandona, car la banda ha anunciat un últim concert l’octubre vinent. Aquests drames extres confegits al vodevil de l’obra de teatre de la vida, memorant Chaplin, es pal·lien menjant xocolata per a incrementar les endorfines. Tot plegat, quin cacau!
Sessió: No iniciada
