Joan Torné fa quatre anys que es troba al davant de l’Organització Veïnal de Pardinyes, tot i que ja ha confirmat que no continuarà una pròxima legislatura. Torné s’ha caracteritzat per una ferma defensa del barri en qüestions com la millora de la recollida de la brossa o l’aparcament a la zona.
Com es gestiona un barri com el de Pardinyes? És un dels més actius, participatius i icònics de Lleida.
Jo sempre dic que soc el president de l’organització veïnal, no soc el president del barri. Ara mateix tenim uns 1.300 socis a Orvepard, disposats a fer activitats molt potents i reivindicacions alguns cops, si convé. Ho portem molt bé, tenim diverses comissions, com la d’urbanisme, que és la que està més a prop de la gent.
I com està el moviment veïnal al barri, ha crescut o s’ha estancat?
Moviment com a tal no n’hi ha, només en ocasions més puntuals. El que sí que hi ha són les activitats i festes dels socis. Sevillanes, taitxí o zumba, per exemple. Hi ha moltes activitats i també els actes d’homenatge o de pertinença, com va ser la darrera concentració gegantera o el reconeixement als castellers. Sempre tens alguna història, perquè també estem entrellaçats amb associacions culturals.
I quins són els reptes als quals s’enfronta el barri a curt i llarg termini?
No ho sé, jo aquest any ja no em presentaré. Hauran estat quatre anys i crec que ja n’hi haurà prou. El que caldrà, sens dubte, és que hi hagi més gent disposada a actuar. És difícil, perquè no n’hi ha tanta implicada en el tema de la direcció. Sí que ho fan en altres qüestions de forma altruista, però potser cal algú que prengui el lideratge.
I algun repte propi de Pardinyes?
Jo crec que ha de ser el crèdit com a barri. És molt bonic mirar des de Lleida cap aquí, però vine i dona’t una volta, ja no ho serà tant. Nosaltres fem coses que cap barri ha fet. Hem tingut un equip de futbol fundat el 1952 i el de bàsquet, el 1962. Molta gent que ha estat lluitant i quan, de cop, et diuen que “o ets ciutat o no ets res”, doncs acabes perdent.
Entenc que reivindica, llavors, que hi hagi més suport polític i més ‘estima’ pel que estan fent?
No demano més que el que puguin fer a altres barris. Quan dic que es faci perspectiva des del barri cap enfora, vull que ho facin també a Balàfia, la Bordeta o els Magraners.
Tractem ara el que pot ser és el problema més gran al barri: els pàrquings.
Aquesta és una qüestió matemàtica. Tens un espai per aparcar de dissabte nit a dijous, que és dissuasiu, on aparca la gent dels pobles, els alumnes de l’EOI o la gent que va al Barris Nord, i a la nit estacionen els que viuen al barri i arriben de treballar. Si ara els hi treus, on es posen? On puguin, es reparteix.
El pàrquing d’Adif seria una bona opció.
Podria fer tres anys que la gent aparqués a Adif, però ens diuen que no perquè és de l’empresa. Doncs ja hem perdut tres anys i què volen, que en perdem tres més? Ho tenen fàcil per fer la gestió, estan als tres governs implicats. Tan difícil és fer un aparcament? No dic que no ens cobris un o dos euros, perquè així hi hagi circulació. Però si ja tens l’estructura feta i ho tens tot marcat, per què costa tant?
La següent pregunta està també relacionada amb Adif. Esteu satisfets amb la substitució de les escales de la passarel·la?
Clar que sí. Ja tocava. S’ha de recordar que aquesta pas elevat no és el que hi havia abans, l’original del 4 del 8 del 1958, durant les Festes Majors de Pardinyes. La passarel·la actual és del 2004 i el 2012 ja es va fer una actuació similar. Es va ‘tirar’ un material a la part de dalt, però no a la de sota, i ha durat el que ha durat. Potser l’haurien pogut canviar fa quatre anys, però s’ha de dir que els polítics ens han fet cas, han vist les mancances i han actuat.
Era un dels vostres grans reclams, igual que posar fi al porta a porta.
També ens van fer cas. No dic que s’hagi erradicat, però estem millor que abans. Hem guanyat potser més d’un 60%.
Hi ha polítics que diuen que el porta a porta és millor…
No saben el que diuen, almenys no a Pardinyes. Un dia que LA MAÑANA tractàveu l’incivisme amb el porta a porta, tu mateix vas poder presenciar com ens van llençar una brossa al davant. El barri ara està més bé amb les illes de contenidors. El govern va veure el problema i va treballar. I ara que canviaran la concessió del contracte de residus estic segur que s’aclariran més qüestions.
Una de les grans polèmiques recents al barri va ser l’alberg. Creu que pot haver-n’hi un a Lleida?
Allò no era un alberg com el de l’estació, era molt diferent. Està clar que s’ha de fer un com l’últim que van proposar. On? No ho sé. Ara bé, el que van proposar aquí al barri no estava pensat per a temporers. Un dia parlant amb una diputada li vaig preguntar sobre quants dies estarien aquella gent a l’alberg i em va respondre que uns 15 dies. “I després què faran?”, li vaig preguntar, i ella va respondre “que en algun lloc hauran de dormir”. On? Si molts, pobres, no tenen gairebé res. Allò no era un alberg per a temporers, era molt diferent. I el problema és que els polítics ho han fet tot molt malament. Òbviament ells, els temporers, no en tenen la culpa.
Llavors Lleida ha de tenir un alberg?
Sí, però no com el que es va proposar.
Fa gairebé un mes, la Paeria va presentar el projecte de la nova residència de Pardinyes. Esteu satisfets amb aquest?
El valorem molt bé. Almenys ells, de moment, l’han licitat. Va haver-hi un primer intent, que va acabar malament. Aquí han volgut ‘estirar’ per veure si captaven més, però és difícil. Sé que hi ha residències privades a Lleida que fa anys que busquen inversors per diversos motius, però no en troben.
Llavors veu difícil que hi hagi un inversor?
Ells la seva feina l’han fet. Ara falta que algú s’interessi. En un inici no va sortir bé la qüestió i van dir “ho tornarem a fer”, i així ha estat. Ara queda que es presenti algú.
