Avui, darrer dia de l’any. Surt a passejar, diuen, l’Home Que Té Tants Nassos Com Dies Resten a l’Any. Doncs, sí. O no. Tot apunta que, ara i aquí, qui sortirà a donar un tomb per la ciutat i la vila, és Ella, la Dona dels Nassos. En femení singular per qüestionar la prepotència masculina. Estaria oportú, conjuntural, que a la Llotja, o millor, al Teatre de l’Escorxador, l’alumnat en pes de l’Aula Municipal de Teatre, altrament dita Escola d’Arts Escèniques que s’escola, posés en rutilant escena ‘Qüestió de nassos’, farsa diabòlicament divertida i càustica, de la Maruxa Vilalta. La comediògrafa exiliada a Ciudad de México, on va morir el 2014, havent nascut a la Barcelona republicana del 1932. O allò perenne de l’estúpida capacitat de l’ésser humà baronívol (que mai no descansa) per trobar motius irrisoris i/o absurds per complicar-se la vida. A triar i remenar. Pel que respecta al Circ Polític, ni el PSánchez, ni el SIlla, ni molt menys el FLarrosa tenen els comptes clars, Vaja, que no disposen del necessari Pressupost Econòmic per al 2026. Uns i altres víctimes de la plaga Populismus Tòxicus que emascula o esterilitza la capacitat de negociació, òrgan insubstituïble de la Res Pública. ‘Cal vigilar els polítics que no poden fer res sense calers i a aquells que volen fer-ho tot amb diners’, Ambrose Bierce dixit. Nassos.
Sessió: No iniciada
