Purins i Intel·ligència Artificial

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya es pronunciarà aquesta setmana sobre la planta de biogàs de la Sentiu, la més gran del sud d’Europa i amb capacitat de gestionar 480.000 tones de purins de granges situades a 15 quilòmetres a la rodona, segons explica el fons inversor danès que la promou. Què et sembla la planta?, em pregunten sovint. I la resposta sempre és la mateixa. M’agrada que es gestioni el purí i que no es tiri al subsòl per no contaminar els aqüífers hi hagi o no marge per fer-ho, que això ja és una altra cosa. Però el debat és un altre. Sempre que em pregunten també responc que gestionar purí i fer economia circular sempre serà millor si es fa de manera dimensionada. És a dir. Amb plantes més petites, que serveixin per tractar els excedents que produeix el territori. Però no gaire més ja. No m’agrada que en aquesta macroplanta també s’hi puguin tractar animals morts i restes d’escorxador de tot Catalunya. Què no n’hi ha de plantes a Girona, Barcelona i Tarragona per fer-ho? Ara que es parla tant de la petjada de carboni no em quadra que la Sentiu (o Bellcaire per ser més exactes) hagi de ser l’abocador de tot el país. Més que res perquè molt a prop ja n’hi ha de plantes per gestionar cadàvers d’animals i alguna no es destaca per la bona olor. Quan veig això també em pregunto per què no podem aspirar a gaire cosa més que a l’economia circular. Més que res perquè veig que Móra la Nova aspira a acollir una de les gigafactories d’intel·ligència artificial més importants d’Europa, un projecte que representarà una inversió de 5.000 milions d’euros i que pot ser utilitzat per petites i mitjanes empreses per desenvolupar i entrenar els seus projectes d’intel·ligència artificial. Però aquí la cosa és diferent. Lleida ha tingut sempre un problema. I és que no ha sabut crear empreses per transformar la matèria prima. Safyc va acabar com va acabar i l’Agudana, tres quarts del mateix. Ens falta ambició. En conseqüència, el que se’ns proposa ara és quedar-nos amb l’economia circular com si fos la panacea. I si no hipoteca els nostres pobles, benvinguda sigui. Tot i que tinc els meus dubtes sobre si una planta mastodòntica és el que convé a la Noguera.