La majoria dels espais naturals protegits de Catalunya no tenen un pla rector de gestió, segons el Consell de Protecció de la Natura, assessor de la Generalitat. La conservació de la fragilitat depèn, en molts casos, d’ens municipals -habitualment petits i amb pocs recursos- o de la bona voluntat dels visitants -volàtil i, a voltes, interessada-. De vegades, els turistes no entenem per què es tanquen accessos, però deixem el paper del pipí damunt la molsa. Quan sortim, cal que fem higiene ecologista i recollim tot allò que hem dut. I, sobretot, pensem que algunes polítiques incòmodes només són mesures per contenir l’allau massificadora que destrueix hàbitats fràgils.
Sessió: No iniciada
