La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha plantejat reduir més les ràtios als centres d’alta complexitat. En una entrevista a l’ACN, va afirmar que s’han de “reforçar” i tractar “millor” els que tenen més necessitats. En aquest sentit, va dir que han de poder tenir més dotacions i més suport, però va plantejar que “s’ha de notar també pel que fa a ràtios”. A més, va considerar que s’ha d’incentivar els docents d’aquests centres per aconseguir més estabilitat dels equips. Davant la pregunta si els incentius podrien ser econòmics, Niubó va dir que s’hauria “d’estudiar”. A la demarcació de Lleida, en aquest moment, hi ha set instituts d’alta complexitat i set més de màxima.
Educació treballa en la revisió de la catalogació de la complexitat dels centres, que confia tenir enllestida el 2026. L’última es va fer el 2021. Un cop estigui feta, el Departament d’Educació vol estudiar mesures “més concretes” i “més quirúrgiques” per “reforçar” aquests centres.
La consellera va destacar a l’entrevista que un dels temes a abordar en aquestes escoles i instituts és “evitar” situacions com que d’un curs a l’altre canviï la meitat del claustre, ja que això dificulta la continuïtat dels projectes. Per revertir-ho, creu que aquests claustres “han de tenir unes condicions que els incentivin a estar allà”. Aquests “suports addicionals” s’han de notar “també pel que fa a finançament i pel que fa a plantilla”, va afirmar.
Més enllà dels docents dels centres de més complexitat, Niubó va dir que és important abordar les “condicions” de treball dels docents del conjunt del sistema. “I per això són molt importants les ràtios”, va manifestar. Va afegir que també ho és tenir dotacions suficients de personal de suport. La consellera va relacionar directament la millora de les condicions laborals dels docents amb la millora de la qualitat de l’atenció educativa.
Sisena hora
Pel que fa a la sisena hora, Niubó ha reivindicat que “mesures més quirúrgiques i no una aplicació lineal permeten abordar millor” les necessitats actuals. Va assegurar que això ho han parlat amb els Comuns i que convenen que el que calen són “mesures més quirúrgiques”. Va posar com a exemple la recuperació dels menjadors escolars a centres de secundària d’alta i màxima complexitat pactada amb aquesta formació en el marc del tercer suplement de crèdit i també oferir reforç escolar, especialment en llengua i matemàtiques, en aquests centres amb més dificultats. “Ens sembla que mesures menys lineals, més quirúrgiques, contribueixen més als objectius que ens proposem”, va declarar. Això ho va refermar dient que una hora més “perquè sí” a tots els centres educatius no té per què traduir-se automàticament en l’assoliment dels objectius marcats.
Esther Niubó va demanar un treball conjunt de la comunitat educativa i pes del Consell d’Educació en les decisions. A més, va incidir en l’equiparació de les plantilles i de finançament entre l’escola pública i la concertada.
Un nou curs amb el català en entredit i el mòbil, prohibit
Niubó també va tractar la llei sobre el català, que podria disminuir el seu ús a les aules. La consellera va remarcar que “mesures lineals” en centres complexos i amb desigualtats “té poc sentit”. Niubó va abordar també la prohibició del mòbil per al nou curs, dient que es dotarà d’eines els centres on més difícil sigui aplicar la restricció.
