‘Sense el sector primari la teva nevera servirà d’armari’ resava una de les pancartes que lluïa un dels milers de tractors que han sortit aquests dies al carrer per expressar el malestar que viu el camp per temes com l’excés de burocràcia, els efectes de la sequera o la crisi de preus. Els pagesos han fet una demostració de força, però val a dir que també d’enginy a l’hora de crear els eslògans que els han acompanyat aquests dies i que són autèntica poesia rural. ‘Els rucs abans llauraven, ara ens manen’ deia un d’aquests llençols en una clara referència a la classe política a la qual culpen dels seus problemes. I, fins i tot, en vers com ‘Sense la pagesia, ni el més ric menjaria’, ‘Sense la gent de pagès, a la taula res de res’ o ‘Sense l’agricultura, us menjareu la basura’. Poesia en estat pur, no direu que no. Entre aquest reguitzell de consignes no van faltar tampoc els jocs de paraules brillants com ‘Prou Burro-cràcia’ o les crides internacionals com ‘No farmers, no food, no future’. Potser sí que el talent poètic dels nostres agricultors per fer pancartes és discutible, però com va dir Josep Pla al seu llibre El campanaret: “Els pagesos construeixen cada any el paisatge. I el resultat no falla mai. L’operació els surt bé i la bellesa del que els flueix de les mans és inesgotable”. Així que cuidem-los. Perquè d’ells en depèn tenir aliments de qualitat a la nevera. I cerveses.
Sessió: No iniciada
