Catalunya té 947 municipis, dels quals uns 332 tenen menys de 500 habitants. Aquests 332 municipis reuneixen l’1,2% de la població catalana, però representen més d’un terç del territori. Per això s’entén que el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, hagi qualificat de “dia històric” l’aprovació al Parlament de Catalunya de l’Estatut de Municipis Rurals que contempla, entre altres mesures, la creació d’un sistema de finançament propi per als petits municipis. A Catalunya hi ha 33 municipis en “alt risc de desaparició”, dels quals 14 estan a la demarcació de Lleida. Són prou conegudes les causes que han provocat el buidament del país. La manca d’oportunitats de progrés, l’absència de serveis essencials, la dificultat de les comunicacions, els dèficits d’assistència sanitària, la manca de residències de la gent gran, l’escassetat de comerços de productes essencials, la desaparició d’oficines bancàries i per aquest caient. Se li ha girat feina a l’Estatut de Municipis Rurals. La seva aprovació arriba en un moment oportú per adonar-nos de la importància de garantir la supervivència dels municipis rurals. El país crema per un creixement descontrolat de la superfície boscosa per manca de conreus i de manteniment de camins i estructures de rec. Sense condicions de vida dignes als pobles petits és impossible garantir un país endreçat. Efectivament, dimecres va ser “un dia històric”, sobretot si es podrà disposar dels recursos necessaris per dur a terme l’ambiciós objectiu. Sense virolla tot quedarà en fum de sabatots.
Sessió: No iniciada
