Les crítiques a Pedro Sánchez han estat generals, amb l’excepció socialista. El president s’ha hagut de sentir de tot. Vegem una mostra: “La democracia no puede convertirse en una farsa”. “Su amago de dimisión no fue más que un ardid populista”. “Un político irresponsable”. “Es el parto de los montes”. “Sánchez ha estado a punto de dejar tirada a España”. “Es peor que un crimen, es un error imperdonable” (frase del príncep de Talleyrand respecte a l’assassinat d’Enghien, ordenat per Napoleó Bonaparte. Cita de García Cuartango). “Ataque en toda regla para colonizar el poder judicial”. “Queda inaugurado el todosanchismo”. “Todo se supedita a su soberbia. Necesita que lo aclamen”. “Aprendiz de tirano”. “Un gesto personalista”. “Un narcisista herido”. “Episodio innecesario y ridículo”. És evident que si l’estratagema de Sánchez era activar una resposta a la degradació de l’Estat, el tir li ha sortit per la culata. El repte de fer net interpel·la tots els partits i tots els demòcrates. No es pot fer una crida d’aquesta magnitud en període electoral. Això de Sánchez no ha estat un crim. Ha estat pitjor. Ha estat un error. Un immens error.
Sessió: No iniciada
